Vegueria de Tarragona: diferència entre les revisions

[[Tàrraco]] constituïa, des de l’època republicana, un enclavament romà de primer ordre sobre el territori com a capital de la [[Hispània]] Citerior (la provincia més gran de tot l’[[Imperi Romà]]). Així, la ciutat acollia, en època imperial, el Concilium Provinciae, integrat pels representants dels set conventi o districtes que formaven la Província: [[Tàrraco]], Cartago Nova, Caèsar Augusta, Clúnia, Astúrica Augusta, Lucus Augusta i Bràccara Augusta. El conventus de [[Tàrraco]] seria, territorialment, el més semblant al que avui anomenem [[Països Catalans]].
 
L’any [[26-25 aC]] [[Octavi August]] es traslladà a [[Tarragona]] per dirigir de prop la guerra contra els càntabres i els àsturs. Així, durant dos anys es va convertir de fet en la capital de tot l’[[Imperi Romà]]. Des de l’l’any [[any 259]] dC es documenta episcopat a la ciutat i l’any [[385]] dC el papa Sirici es dirigeix al [[bisbe]] metropolità de [[Tarragona]] assignant-li funcions primades sobre totes les províncies hispàniques. A inicis del [[segle V]] a [[Tarragona]] resideix el ''comes hispaniarum''.
 
Després de l’impàs islàmic la ciutat de [[Tarragona]] és infeudada per les voluntats papals. I per fer efectiu aquest desig [[Urbà II]] remet al bisbe de [[Vic]], Berenguer Sunifred de Lluçà, una butlla signada a Càpua l’1 de juliol de [[1091]] en què s’expressa: “Tarragona fou insigne entre les primeres ciutats d’[[Hispània]], com ho demostren també els escrits dels gentils i dels cristians...”.
31

modificacions