Balandra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
'''Balandra''' és el nom genèric que es refereix a una [[Vaixell de vela|embarcació a vela]] d'un sol pal, destinada tradicionalment a la [[pesca]] o a les activitats de [[cabotatge]] i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a embarcació d'esbarjo, una balandra és un [[iot]] a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet). Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació específica: pot estar aparellada com a ''sloop'' o bé com a ''cutter''. I, de fet, són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una balandra; no és pot classificar com a [[iot]], atès que aquesta petita embarcació - germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de coberta o bé, si en té, és tracta d'una coberta parcial, protegint només el triangle de proa i la popa.
 
Pel que fa a les veles d'estai o de proa, una balandra (i també un balandre) pot estar aparellada com a ''sloop'', amb un sol estai i amb la vela corresponent emvergada: un gènova amb enrotllador que permet reduir la superficie d'aquesta vela segons les condicions de vent i mar sense necessitat de sortir de la seguretat que dóna la banyera o lloc de pilotatge, o bé un conjunt de diversos flocs i gènoves de diverses superficies i gramatges les quals són intercanviables i es fixen a l'estai mitjançant un conjunt de mosquetons; fent ús de la drissa corresponent que passa per la politja fixada dalt del pal i es connecta per un extrem al puny de drissa de la vela, per tal que es puguin hissar o bé arriar.
Línia 7:
Com en tot veler, cada vela d'una balandra, una vegada hissada, ja sigui aquesta la vela major, la trinqueta, el floc, el ianqui o el gènova, es pot trimar mitjançat les corresponents escotes, a més, d'altres sistemes i mecanismes de reducció de vela, i d'altres sistemes de politges i caps que permeten fer un reglatge més precís de la vela i treure'n el màxim rendiment, com ara el ''cunningham'' i l'''ocellet'', per ajustar la tensió del gràtil i l'embossament de la major. A més a més de les veles d'estai i de la vela major, els sloops permeten aparellar un ''espinnaker'' mitjançant un tangó fixat al pal que permet garantir que aquesta vela de gran superficie i poc gramatge, porti adequadament navegant amb vents fluixos i rumbs d'empopada o a un llarg, la drissa per arriar-la o hissar-la, l'escota i braça.
 
Tant els sloops com els cúters també permeten aparellar un ''gennaker'', una vela semblant a l'espinaker, però més fàcil de manipular ja que prescindeix del tangó, i que també rep el nom d'espi asimètric perquè donat que porta adequadament amb vents que entrin per l'aleta o pel través cal que el veler navegui amurat, a babord o a estribord. En condicions adverses, amb vents molt forts i molta mar, les balandres disposen de veles de capa (majors més petites, pesants i resistents) i tormentí (floc molt petit i resistent) per permetre el govern de l'embarcació i a la vegada reduir el risc de trencar les veles i [[eixàrcia]].
 
[[Categoria:Embarcacions]]