Vegueria de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
[[Tàrraco]] constituïa, des de l’època republicana, un enclavament romà de primer ordre sobre el territori com a capital de la [[Hispània]] Citerior (la provincia més gran de tot l’[[Imperi Romà]]). Així, la ciutat acollia, en època imperial, el Concilium Provinciae, integrat pels representants dels set conventi o districtes que formaven la Província: [[Tàrraco]], Cartago Nova, Caèsar Augusta, Clúnia, Astúrica Augusta, Lucus Augusta i Bràccara Augusta. El conventus de [[Tàrraco]] seria, territorialment, el més semblant al que avui anomenem [[Països Catalans]].
L’any [[26 aC|26]]-[[25 aC]] [[Octavi August]] es traslladà a [[Tarragona]] per dirigir de prop la guerra contra els càntabres i els àsturs. Així, durant dos anys es va convertir de fet en la capital de tot l’[[Imperi Romà]]. Des de l’any [[259]] dC es documenta episcopat a la ciutat i l’any [[385]] dC el papa Sirici es dirigeix al [[bisbe]] metropolità de [[Tarragona]] assignant-li funcions primades sobre totes les províncies hispàniques. A inicis del [[segle V]] a [[Tarragona]] resideix el ''comes hispaniarum''.
Després de
A partir d’aquest moment,amb la presència efectiva de l’arquebisbe de [[Tarragona]] Bernat Tort i de diferents butlles pontifícies, el territori s’anirà organitzant. Naixeran parròquies en les actuals comarques del [[Tarragonès]], [[Baix Camp]], [[Alt Camp]], [[Priorat]], [[Conca de Barberà]], [[Urgell]] i [[Garrigues]] que depenien de la mitra tarragonina. Aquestes poblacions a l’actualitat són filles de la seva metropoli. L’arquebisbe, juntament amb el comte, foren els vertebradors del territori durant aquest renaixement medieval.
| |||