Batiha: diferència entre les revisions

16 bytes afegits ,  fa 12 anys
m
Robot: Canvis cosmètics
mCap resum de modificació
m (Robot: Canvis cosmètics)
Sota els abbàssides es van obrir altre cop bretxes als dics i altre cop les maresmes es van fer més grans. Al nord-oest les maresmes arribaven fins a [[Kufa]] i Niffar, a l'est començaven una mica lluny de [[Wasit]]. Sota el abbàssida [[al-Mamun]] els zutt, dedicats normalment al pillatge a més a més de la seva activitat ramadera, van arribar a un punt que va inquietar a les poblacions i al govern, i el califa al-Mutasim els va traslladar a la frontera nord de [[Síria]] i a [[Cilícia]]. Els [[zandj]] van dominar la Batiha del [[869]] al [[893]]. Al segle X hi van governar els [[Banu Shahin]] i la família del hadjib al-[[Muzaffar ibn Ali]] fins l'establiment de la dinastia dels [[mazyàdides]] el [[1012]], que van regnar amb seu a Hilla fins el [[1056]]. Al seu darrera van seguir els àrabs nòmades [[Banu l-Muntafik]], sota la direcció del clan Banu Maruf fins el [[1220]], i sota altres xeics més endavant (els Banu l-Muntafik van governar part de la zona de maresmes fins el [[1861]]). Els mongols van annexionar nominalment la Batiha el [[1258]], però el poder local continuà en mans de les tribus àrabs. En aquest temps es va començar a anomenar al-Djazair (les Illes) o al-Djawazir.
 
En el aspecte físic no es van produir canvis fins al segle XII. En aquest segle el Tigris es va dividir en cinc braços que es reunien al Eufrates a Mattara a un dia de camí de Bàssora. Al [[segle XIV]] el Tigris va retornar al seu llit original. [[Tamerlà]] va ocupar la Batiha el [[1393]]; va passar llavors als [[djalayàrides]] ([[1423]]). El [[1440]] fou dominada pels [[mushasha]], que encara hi eren en temps del domini otomà ([[1546]]). Alguns principats tribals però foren hostils als otomans, i especialment els [[Al-Ulayn]] del [[Hammar]], que no foren eliminats fins el [[1567]], i els [[Banu Lam]] del curs inferior del Tigris. Els Banu l-Muntafik, com a vassalls otomans, van governar la regió fins el 1861 quan Midhat Pasha i va establir un ''mutasarrifiyya'' depenent del paixà de [[Bagdad]].
 
== Llacs ==
Les poblacions principals són:
 
* [[Banu Lam]], que van assolir l'hegemonia de part de la Batiha al Tigris entre Hawiza i Bagdad; al segle XIX el xeic tenia capital a Kut al-Amara. El seu poder fou eliminat al llarg del segle.
 
* Al-Bu Muhammad, instal·lats a l'est del Tigris
 
* Rabia, a l'oest del Tigris (ciutat principal Hayy)
 
* Zubayd, a l'oest del Tigris, al sud de Bagdad
 
* Khazail, al sud-oest dels Zubayd
 
* [[Banu l-Muntafik|Muntafik]], confederació tribal dirigida pels al-Sadun (emigrats al segle XV de l'Hedjaz i que van establir la seva autoritat sobre diverses tribus del Baix Eufrates estenen la seva autoritat fins a Bàssora). La confederació va gaudir d'autonomia fins el [[1861]]. Estaven format per tres grups pincipals:
** al-Adjwad
** Banu Malik
** Banu Said
 
* Al-Djazair o Djawazir, confederació tribal, sota control de vegades pels Mushasha, Muntafik o perses. Van ser dominats pels otomans el [[1861]]. Es dividien en cinc grups principals:
** Banu Asad
** al-Husayni
** Banu Hutayt
** Ubada
** Banu Mansur
 
* Madan, entre Kufa i Wasit, esmentats per [[Ibn Battuta]] com Maadi.
 
== Economia ==
 
== Bibliografia ==
* Thesiger, ''The marshes of southern Iraq'', 1954
 
[[Categoria:Geografia de l'Iraq]]
383.797

modificacions