Bikaner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Harasar |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 6:
Limitava al nord i oest amb l'estat de [[Bahawalpur]], al sud-oest amb [[Jaisalmer]], al sud amb [[Marwar]], al sud-est amb [[Jaipur]] (districte de [[Shakhawati]]), a l'est amb [[Loharu]] i [[Hissar]], i al nord-est amb [[Ferozepore]]. La part sud i oriental de l'estat estava format per la plana arenosa de Bagar i al nord-oest es troba el Gran Desert Indi, sent la part fèrtil el nord-est. La major altura es a 183 metres prop de Gopalpura.
El país se sec i desolat excepte en temps de pluja que verdeja. Els dos únics rius són el Ghaggar al nord-est (sec excepte en temporada de pluges) i el Katli a l'est, el riu de Jaipur, que entra uns km a territori de Bikaner. Hi ha dos llacs salats: Chhapar (al sud, prop de Sujangarh)
== Població i religió ==
La població al 1901 era de 584.627 persones el 1901. El [[1931]] la població era de 936.218 persones.
El [[1901]] la majoria (prop de 500.000 habitants) era hindú de religió; 66.000 eren musulmans i 23.000 jains. Al estat existia la secta dels alakhgirs fundada el 1830 per Lalgir, membre de l'alta casta dels chamars; el seu nom deriva de "l'incomprensible" (alakh) al que apelaven (la seva única paraula en el culte era repetir contínuament Alakh); practicaven la caritat i negaven la idolatria; encoratjaven l'ascetisme; la recompensa era la puresa la contemplació i la serenitat,
En la divisió per castes, la principal era la dels jats amb 133000 membres (22%) i seguien els bramans (11%) chamars o balais
La llengua principal era el marwari, una de les quatre divisions del [[rajasthaní]].
Línia 24:
L'estat disposava després de l'acord amb els britànics del [[1904]], de 29 oficines postals i 4 estacions de telègraf.
Les principals fams patides per l'estat foren les de 1834, 1849,
== Història ==
L'estat fou fundat per Bika, sisè fill del rao de Marwar Rao Jodha un rathor rajput. Vers el [[1465]] Bika, junt amb el seu germà Bida i el seu oncle Khandal va començar la conquesta del territori ocupat per diversos clans rajputs com els bhatis, els chauhans, els mohils i els johiyes, i pels jats, així com pel clan rajput dels bhattis (o bhatis)
Bika va morir el [[1504]] i els seus successor van estendre el territori fins el [[1541]] quan Maldeo de [[Marwar]] va envair l'estat i va matar a Rao Jet Singh, va entrar a Bikaner i va dominar la meitat del país, però en fou expulsat el 1544 per Kalyan Singh, fill i successor de Jet Singh; aquest mateix any Kalyan es va unir a les tropes imperials prop de [[Delhi]] i va avançar amb aquestes cap a [[Ajmer]], i va estar present a la batalla lliurada prop d'aquesta ciutat en què Rao Maldeo fou derrotat. El 1570 Kalyan Singh va rebre a [[Akbar]] a Nagaur (a Marwar) on per les seves probes de fidelitat, l'emperador
El [[1571]] Rai Singh va succeir a Kalyan, i va governar 40 anys; destacat general d'Akbar va lluitar a diversos punts de l'Índia i va rebre el títol de raja i 52 districtes entre els quals els de [[Hissar]] i [[Hansi]]; a la llista de ''mansabdars'' era el segon després del cap
Karan Singh (1631-1669), en la lluita entre els fills de Shah Djahan per la successió, va donar suport a [[Aurangzeb]] (o Awrangzeb) que va sortir vencedor; va servir a l'emperador al [[Dècan]] on va fundar tres ciutats que van quedar sota la seva jurisdicció (Karanpura, Padampura i Kesri Singhpura) i van estar en mans del ''darbar'' (govern del maharaja) fins el [[1904]] quan foren bescanviats amb els britànics (junt amb una quarta vila anomenada Kokanwari) per diversos poblets del districte d'Hissar i un pagament en metàl·lic.
Anup
El [[1788]] Surat Singh va pujar al tron. El [[1808]] es va produir la vuitena invasió de Bikaner per part de Jodhpur i fou quan l'exèrcit de Jodhpur estava assetjant la ciutat que el britànic [[Mountstuart Elphistone]] va passar per l'estat de camí cap a [[Kabul]]; Surat va demanar la protecció britànica però no li fou concedida ja que llavors la política anglesa era un altra; entre [[1809]] i [[1813]] Surat, notori avar, va extorsionar als seus ''thakurs'' (nobles amb terres), i finalment va saquejar els seus territoris, va imposar fortes multes i en va matar alguns , fins que el [[1815]] va esclatar una revolta general; els ''thakurs'' expulsats van recuperar els seus dominis i van desafiar al ''darbar''; Amir khan va aparèixer en escena el [[1816]], i el maharaja va haver de demanar la protecció britànica per segon cop, i aquesta vergada fou concedida mitjançant un tractat signat el [[9 de març]] de [[1818]]; forces britàniques van entrar a l'estat, van ocupar una dotzena de fortaleses (que van entregar al sobirà) i van aplanar la revolta.
Línia 44:
En els següents anys el bandidatge es va desenvolupar a la frontera sud i sud-est i es va decidir crear la Brigada Shekawati per posar pau a la que el maharaja va contribuir amb una quantitat de 22000 durant set anys. La brigada, dirigida pel major Foster, va eliminar als ''thakurs'' que es dedicaven al saqueig. El [[1842]] va aportar 200 camells per l'expedició britànica a l'[[Afganistan]] i el [[1844]] va fer una rebaixa de les taxes de les mercaderies en transit.
Ratan Singh va morir el [[1851]] i el va succeir el seu fill Sardar Singh (1851-1872), que
[[Fitxer:India Bikaner Junagarh Fort.jpg|thumb|Fort de Junagarh a Bikaner]]
No va deixar fills i a la seva mort el [[16 de maig]] de [[1872]] el va succeir un jove príncep de nom Dungar Singh per decisió de la viuda i els notables del regne que van formar un consell de regència, designació aprovada pel govern britànic; el seu govern fou
Ganga Singh va rebre tots els poders
Va morir el [[2 de febrer]] de [[1943]] a [[Bombai]] i el va succeir el seu fill Sadul Singh que va jugar un paper destacat en la integració dels principats a la Unió [[Índia]] després de la independència el [[1947]]. El [[7 d'abril]] de [[1949]] Sadul Singh va signar el protocol d'adhesió a la unió. En endavant
== Administració i govern ==
El 1884 l'estat es va dividir en quatre ''nizamats'' governats per ''nazims'': '''Bikaner''', [[Reni]], [[Sujangarh]] i [[Suratgarh]], amb 200.000, 175000, 15000 i 70000 habitants. En total l'estat tenia 9 ciutats (1
El maharaja era el cap del poder executiu i estava assistit per cinc secretaris; també hi havia un consell de cinc membres principalment amb poders judicials (com a cort d'apel·lació). La legislació de l'Índia Britànica sobre codi penal i de procediment fou introduïda el [[1897]]; els diversos governadors (''naib-tashildars, tashildars'' i ''nazims'') eren magistrats (de tercera, segona i primera classe).
Línia 67:
== Bandera i escut ==
La bandera de l'estat era vermella damunt de safrà horitzontal. La bandera d'estat portava un falcó complert de color blanc,
Alguns cossos militars disposaven també d'estendards sempre amb els colors vermell sobre safrà i el seu emblema al centre: la Karni Infantry (Bikaner State Infantry) , la Ganga Camel Corps, La Sadul Light Infantry, i els Dungars Lancers, dels que també són conegudes les banderes regimentals
L'escut esta format per tres barres de gules en or amb 3 falcons de plata (2 dalt i un sota),<ref> els tridents indicats a l'escut de Roberto Breschi no s'esmenten en altres fonts</ref> de timbre un elm amb lambrequins i sobre ell un arbre; l'aguanten dos tigres de colors naturals. El lema en sànscrit (lletres daurades) sobre cinta blava de vora daurada,; la cinta està aguantada per elements daurats [http://picasaweb.google.com/gwalani.r/Rajasthan07/photo#5156916352224210978]
Línia 75:
== Llista de governants ==
# Rao Bika (1465-1504)
# Rao Naro (1504-1505)
# Rao Lunkaran (1505-1526)
# Rao Jait Singh (1526-1541)
# Kalyan Singh (1541-1571)
# Rai Singh (1571-1612)
# Dalpat Singh (1612-1614)
# Sur Singh (1614-1631)
# Karan Singh (1631-1669)
# Anup Singh (1669-1698)
# Sarup Singh (1698-1700)
# Sujan Singh (1700-1736)
# Zorawar Singh (1736-1745)
# Gaj Singh (1745-1787)
# Raj Singh (1787)
# Pratap Singh (1787)
# Surat Singh (1787-1828)
# Ratan Singh (1828-1851)
# Sardar Singh (1851-1872)
# Dungar Singh (1872-1887)
# Ganga Singh (1887-1943)
# Sadul Singh (1943-1949)
== Notes ==
Línia 102:
== Referències ==
* ''Imperial Gazetteer of India'', volum 8, pags. 202 i següents
* André Flicher "''Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes''", 1984
* John Mc Meekin, ''Arms & Flags of the Indian Princely States'', 1990
* [http://www.uq.net.au/%7Ezzhsoszy/ips/b/bikaner.html
== Vegeu també ==
|