Diferència entre revisions de la pàgina «Bokkenrijders»

m
Robot: Canvis cosmètics
m (Robot: Canvis cosmètics)
[[Fitxer:Schaesbergbeeld.jpg|thumb|250px|Estàtua d'un [[bokkenrijders|bokkenrijder]] a [[Schaesberg]]]]
 
Els '''Bokkenrijders''' (també escrit ''bokkerijders'' o antigament ''bockereyders'') haurien sigut una banda de lladres que feien estralls als [[països enllà del Mosa]] al [[segle XVIII]]. La realitat històrica no és gaire segura. Hi ha moltes llegendes i pocs documents, però les figures fan part de la tradició i del folklore a ambdós costats del [[Mosa]] i de la frontera dels dos Limburg.
 
 
== Moltes llegendes i uns fets ==
[[Fitxer:Perchtenmaske.jpg|thumb|left|Impressió artística d'una màscara d'un Bokkenrijder]]El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat [[cabra (animal)|bocs]] quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res més que una encarnació del [[diable]], llur aliat natural i l'explicació del seu odi envers l'església i les seves riqueses. Un antic text conta: «''Va prestar jurament al bosquet rere [[Wolfhagen]], després d'haver encès una cirera posada a la ma d'un mort posat a un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues hòsties consagrades. Havia de jurar que mai no traïria els companys, tot i ésser près o torturat (…), d'abjurar deus amb l'ajuda del diable''». Aquests bocs els transportaven prestament per distàncies molt llargues. El fet que hi hagués probablement més d'una banda és una explicació menys màgica dels robatoris executats una mateixa nit a indrets molt distants.
 
El malnom dels habitants del [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Wellen]] és Bokkenrijder.
 
== Una teoria històrica més moderna ==
Cercadors històrics moderns adhereixen a la teoria que la llegenda és una invenció dels serveis jurídics d'antany per a explicar una sèrie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar "proves", confessions i noms d'altres suspectes acusats d'ésser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquil·litzar la població i amagar les deficiències del sistema policial. Es pensa també que certs batlles van aprofitar la cacera per a eliminar algunes persones torbadores.
 
Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a [[Wellen]], de les quals 31 van ser condemnades a mort: 19 per sufocació, cinc a la foguera, dues pel suplici de la roda i una per decapitació. Un suspecte es va escapar, dos van morir a la presó i un va ser alliberat.
 
== Els bokkenrijders inspiren els artistes ==
Els bokkenrijders, sobretot en el seu rol de bons lladres que defensaven els pobres, han inspirat molts artistes contemporanis.
 
* El realitzador belga [[Eddy Vereycken]] prepara un film sobre el tema dels Bokkenrijders.
 
== Referències ==
* El primer esment dels ''Bockereyders'' prové del llibre: ''Oorzaeke, bewys en ondekkinge van een goddelooze, bezwoorne bende nagtdieven en knevelaers binnen de landen van overmaeze en aenpalende landstreeken'' (Causes, probes i descoberta d'una banda de saltaparets i torturadors nocturns al païs enllà del Mosa i els afores), de S.J.P. Sleinada al [[1779]]. Sleinada és l’anagrama del nom d'A. Daniels, capellà de [[Schaesberg]], i probablement una de les víctimes dels robatoris.
 
* Dr. Wilhelm Gierlichs, ''De geschiedenis der Bokkerijders in het voormalige land van 's Hertogenrode''. (uitgave in eigen beheer), 1940
* G. Ramaekers en Theo Passing, ''De woeste avonturen van de Bokkenrijders'', (Uitgeverij Limburgs Dagblad, Heerlen. 1972).
* Anton Blok, ''De Bokkerijders, roversbenden en geheime genootschappen in de Landen van Overmaas'' (1730-1774). (Prometheus, Amsterdam. 1991)
* Louis Augustus schreef diverse artikelen over de Bokkenrijders in o.a. ''Uit [[Kerkrade]]'s verleden'' en in ''Het land van [[Heerlen|Herle]]'' (tijdschrift)
* José(phus) Speetjens, [[2006]] ''Limburg, Land van de Bokkerijders Mythe - Historie - Fictie'' (Stichting Bokkeryder, Groot-Genhout)
 
[[Categoria:Bèlgica]]
383.797

modificacions