Bulmer Hobson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:) |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 5:
Fou un protegit del veterà [[fenià]] [[Thomas J. Clarke]], amb qui va tenir una relació gairebé paternofilial fins el [[1914]]. Com a membre del consell provisional dels Voluntaris, Hobson fou fonamental per a que el líder parliamentari [[John Redmond]] guanyés influència dins els Voluntaris. Tot i la seva animadversió per la política de Redmont, pensava que si supeditava la creació dels Voluntaris a la demanda d'autonomia, Redmond (aleshores força popular a Irlanda) deixaria el lideratge dels Voluntaris. Tanmateix, Clarke no pensava el mateix i mai el va perdonar ni li va dirigir mai més la paraula. Hobson va dimitir com a membre del Consell Suprem de l'IRB i fou acomiadat de la seva feina a [[Dublín]] com a corresponsal del diari ''Gaelic American'', deixant-lo en una situació financera delicada.
Encara que continuà sent membre de la [[Germandat Republicana Irlandesa]], no fou informat dels plans per a l'[[Aixecament de Pasqua]] de [[1916]]. Era totalment oposat a qualsevol acció, car creia que era contrària al propòsit fundacional dels Voluntaris, i que tenia poques probabilitats d'èxit. També alegà que era contrari a la constitució de la mateixa IRB. Tanmaetaix, es va assabentar dels plans i en va informar al cap d'estat major dels Voluntaris,
Hobson i MacNeill argumentaren que l'aixecament era mal organitzat, amb poc temps i basat en raons romàntiques i emocionals, ja que el moment de crisi màxima per a Anglaterra encara no havia arribat.
El rebuig a donar suport a l'aixecament arruïnà la reputació d'ambdós. Però els seus arguments encara són vius avui dia, ja que molts pensen que el que va donar la força al republicanisme fou la crisi per la conscripció de primavera de 1918, més que no pas l'aixecament.
Línia 15:
Tot i la seva profunda influència en el naixent moviment republicà, fou i encara és una figura força oblidada en la història política irlandesa, puix que la seva oposició al martiri del 1916 l'ha estigmatitzat fins ara.
Tanmateix, Hobson fou més tard assessor de [[Seán MacBride]], líder del [[Clann na Poblachta]], quan era [[Ministre d'Afers Exteriors d'Irlanda|ministre d'afers exteriors]] en el primer
{{ORDENA:Hobson, Bulmer}}
[[Categoria:Polítics nord-irlandesos]]
[[Categoria:Periodistes britànics]]
|