Burgmestre: diferència entre les revisions

Després de la reforma de l'estat belga de [[2001]], la seva anomenació va esdevenir la competència del govern de les [[subdivisions de Bèlgica|regions]]. Abans era una prerrogativa reial representat pel gobernador provincial. Si les seves competències van romandre més o menys les mateixes, la manera d'eligir-lo va canviar a les diferents regions.

 

El Codi de la democràcia local i de la descentralització de [[Valònia]] <ref>[http://wallex.wallonie.be/index.php?doc=7522&rev=6790-4137 Code de la démocratie locale et de la décentralisation]</ref> volia promoure la democràcia directa. Segons aquest decret, el burgmestre és automàticament el candidat que ha obtingut el nombre més llarg de vots personals a la llista que ha obtingut el nombre més llarg de vots a les eleccions.

 

Aquest decret va causar problemes majors quan al [[2007]] a [[Charleroi]], el partit socialista majoritari (el [[PS (Valònia)|PS]]) va perdre un després de l'altre tots els seus elegits en un gran escàndol de malversacions i de corrupció. Va caldre fer una esmena "a mida" que no va plaure gaire. Molts partits van voler tornar a la situació anterior quan el consell municipal elegia el burgmestre.

 

A [[Flandes]], el consell municipal proposa el burgmestre que el govern regional ha d'aprovar. El partit liberal [[VLD|Open VLD]] voldria introduir un sistema d'elecció directe del burgmestre.<ref>[http://www.binnenland.vlaanderen.be/regelgeving/wetgeving/gemeentewet/T2_H3_gemeentewet.htm La llei muncipal flamenca (en [[neerlandès]])]</ref>

A [[Brussel·les]] el burgmestre ha de ser proposat per a un mínimum d'un terç dels consellers municipals. Hi ha unes propostes per a introduir el sistema való, però desprès dels problemes a [[Charleroi]], l'entusiasme per a la democràcia directe va minvar.

 

 

{{referències}}