Cal·lícrates de Leòntion: diferència entre les revisions

 

El [[181 aC]] la [[Lliga Aquea]] va acceptar com a membre a [[Esparta]] i tots els exiliats espartans van poder tornar menys aquells que havien demostrat ingratitud després de la primera restauració dels exiliats que havia fet la mateixa Lliga Aquea. Els romans van exigir també que es cridés a aquestos homes suposats ingrats i un debat sobre l'afer es va produir a l'assemblea de la Lliga el [[179 aC]]. Cal·lícrates fou defensor de la posició romana mentre [[Licortes]] defensava el contrari, i la posició d'aquest darrer va prevaldre; la Lliga va enviar una ambaixada a Roma de la que Cal·lícrates en fou part, per donar explicacions. A l'ambaixada va donar total suport als punts de vista romans i a totes les mesures antinacionals. Al seu retorn amb cartes del senat romà, va ser nomenat general de la lliga i va usar la seva influencia per defensar la causa romana.

El [[174 aC]] es va oposar a la proposat del general de la Lliga, Xenarc, per aliar-se al rei [[Perseu de Macedònia]].

 

 

Després de la derrota de Perseu el 168 aC, Cal·lícrates va denunciar a un miler de caps aqueus com a favorables als macedonis. I tots foren detinguts i enviats a Roma per ser jutjats davant el senat (entre ells [[Polibi]], el historiador que va estar 17 anys presoner i fou un dels que va sobreviure) . Per tot això fou molt odiat pel poble.