Vegueria de Tarragona: diferència entre les revisions

m
Robot treu enllaç al propi article
Cap resum de modificació
m (Robot treu enllaç al propi article)
A partir d’aquest moment,amb la presència efectiva de l’arquebisbe de [[Tarragona]] Bernat Tort i de diferents butlles pontifícies, el territori s’anirà organitzant. Naixeran parròquies en les actuals comarques del [[Tarragonès]], [[Baix Camp]], [[Alt Camp]], [[Priorat]], [[Conca de Barberà]], [[Urgell]] i [[Garrigues]] que depenien de la mitra tarragonina. Aquestes poblacions a l’actualitat són filles de la seva metropoli. L’arquebisbe, juntament amb el comte, foren els vertebradors del territori durant aquest renaixement medieval.
 
El rei [[Alfons el Cast]], primer rei de [[Catalunya]] i [[Aragó]] (1162-96) va apreciar tant Tarragona que l’ anomenava com la “capital del meu regne”. Des d'aleshores Tarragona va ser sempre la capital de la [['''Vegueria de Tarragona]]''' en època medieval i moderna.
 
Ni tan sols els règims forasters canviaren la capitalitat històrica de [[Tarragona]]. Amb el [[Decret de Nova Planta]] de [[1716]] fou capital del “corregimiento” de [[Tarragona]] i amb l’establiment de la divisió territorial borbònica en províncies, des de [[1822]], [[Tarragona]] ha estat sempre la capital de les comarques de [[Tarragona]]. En aquesta darrera decisió hi tingueren un pes enorme dues raons essencials. D'una banda, l'aferrissada defensa que l'any [[1811]] la ciutat de [[Tarragona]] féu davant dels exèrcits francesos en l'anomenada [[guerra del francès]]. [[Tarragona]] acollí dones i homes de tot el territori i els aixoplugà dins les seves muralles. Les escales de la [[catedral]] foren el darrer baluard de defensa del territori tarragoní i hi moriren milers de defensors. Per altra banda, el govern de l'[[Estat espanyol]] restà atent al nombre majoritari de municipis de les comarques tarragonines que donava suport a la continuïtat de la capitalitat de [[Tarragona]].
1.355.003

modificacions