Vegueria de Tarragona: diferència entre les revisions

3.569 octets eliminats ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
m (Robot treu enllaç al propi article)
Cap resum de modificació
|esdeveniment_fi = decret de Nova Planta
}}
{{neutralitat}}
La '''Vegueria de Tarragona''' (segle XIII - segle XVIII) fou una [[vegueria]] de [[Principat de Catalunya|Catalunya]] que comprenia les comarques de [[Tarragona]], concretament la majoria del [[Camp de Tarragona]] excepte el Pont d'Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l'Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0067358&BATE=vegueria%20de%20Tarragona L'Enciclopèdia:] Vegueria de Tarragona.</ref> La ciutat de [[Tarragona]] donava nom a la vegueria i n'era la capital.
 
El rei [[Alfons el Cast]], primer rei de [[Catalunya]] i [[Aragó]] (1162-96) va apreciar tant Tarragona que l’ l'anomenava com la “capital del meu regne”.{{CN}} Des d'aleshores Tarragona va ser sempre la capital de la '''Vegueria de Tarragona''' en època medieval i moderna. {{CN}}
== Història ==
{{neutralitat}}
[[Tàrraco]] constituïa, des de l’època republicana, un enclavament romà de primer ordre sobre el territori com a capital de la [[Hispània]] Citerior (la provincia més gran de tot l’[[Imperi Romà]]). Així, la ciutat acollia, en època imperial, el Concilium Provinciae, integrat pels representants dels set conventi o districtes que formaven la Província: [[Tàrraco]], Cartago Nova, Caèsar Augusta, Clúnia, Astúrica Augusta, Lucus Augusta i Bràccara Augusta. El conventus de [[Tàrraco]] seria, territorialment, el més semblant al que avui anomenem [[Països Catalans]].
 
L’any [[26 aC|26]]-[[25 aC]] [[Octavi August]] es traslladà a [[Tarragona]] per dirigir de prop la guerra contra els càntabres i els àsturs. Així, durant dos anys es va convertir de fet en la capital de tot l’[[Imperi Romà]]. Des de l’any [[259]] dC es documenta episcopat a la ciutat i l’any [[385]] dC el papa Sirici es dirigeix al [[bisbe]] metropolità de [[Tarragona]] assignant-li funcions primades sobre totes les províncies hispàniques. A inicis del [[segle V]] a [[Tarragona]] resideix el ''comes hispaniarum''.
 
Després de l'impàs islàmic la ciutat de [[Tarragona]] és infeudada per les voluntats papals. I per fer efectiu aquest desig [[Urbà II]] remet al bisbe de [[Vic]], Berenguer Sunifred de Lluçà, una butlla signada a Càpua l’1 de juliol de [[1091]] en què s’expressa: “Tarragona fou insigne entre les primeres ciutats d’[[Hispània]], com ho demostren també els escrits dels gentils i dels cristians...”.
 
A partir d’aquest moment,amb la presència efectiva de l’arquebisbe de [[Tarragona]] Bernat Tort i de diferents butlles pontifícies, el territori s’anirà organitzant. Naixeran parròquies en les actuals comarques del [[Tarragonès]], [[Baix Camp]], [[Alt Camp]], [[Priorat]], [[Conca de Barberà]], [[Urgell]] i [[Garrigues]] que depenien de la mitra tarragonina. Aquestes poblacions a l’actualitat són filles de la seva metropoli. L’arquebisbe, juntament amb el comte, foren els vertebradors del territori durant aquest renaixement medieval.
 
El rei [[Alfons el Cast]], primer rei de [[Catalunya]] i [[Aragó]] (1162-96) va apreciar tant Tarragona que l’ anomenava com la “capital del meu regne”. Des d'aleshores Tarragona va ser sempre la capital de la '''Vegueria de Tarragona''' en època medieval i moderna.
 
Amb el [[Decret de Nova Planta]] de [[1716]] les vegueries es van substituir per [[corregiment]]s, que eren la divisió tradicional del [[Regne de Castella]]. Així doncs, el [[Corregiment de Tarragona]] fou la nova divisió territorial borbònica.
Ni tan sols els règims forasters canviaren la capitalitat històrica de [[Tarragona]]. Amb el [[Decret de Nova Planta]] de [[1716]] fou capital del “corregimiento” de [[Tarragona]] i amb l’establiment de la divisió territorial borbònica en províncies, des de [[1822]], [[Tarragona]] ha estat sempre la capital de les comarques de [[Tarragona]]. En aquesta darrera decisió hi tingueren un pes enorme dues raons essencials. D'una banda, l'aferrissada defensa que l'any [[1811]] la ciutat de [[Tarragona]] féu davant dels exèrcits francesos en l'anomenada [[guerra del francès]]. [[Tarragona]] acollí dones i homes de tot el territori i els aixoplugà dins les seves muralles. Les escales de la [[catedral]] foren el darrer baluard de defensa del territori tarragoní i hi moriren milers de defensors. Per altra banda, el govern de l'[[Estat espanyol]] restà atent al nombre majoritari de municipis de les comarques tarragonines que donava suport a la continuïtat de la capitalitat de [[Tarragona]].
 
== Referències ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom= Adserà Martorell |nom= Josep |títol= Tarragona capital de provincia: estudio histórico documental sobre la división del territorio |editorial= l'autor |lloc= Tarragona |data= 1986 |isbn= 8439864779}}
* {{Ref-llibre |cognom= Ferré i Bosch |nom= Maria Antònia |títol= Història de Tarragona una ciutat mediterrània |editorial= Arola |lloc= Tarragona |data= 2006 |isbn= 8496639002}}
* {{Ref-llibre |cognom= Jordà Fernández |nom= Antoni M. |títol= Història de la ciutat de Tarragona |editorial= Cossetània |lloc= Valls |data= 2006 |isbn= 8497912276}}
* {{Ref-llibre |cognom= Recasens i Comes |nom= Josep M. |títol= La ciutat de Tarragona |editorial= Barcino |lloc= Barcelona |data= 1966 }}
* {{Ref-llibre |cognom= Rovira i Gómez |nom= Salvador-J. |títol= Breu Història de Tarragona |editorial= Òmnium Cultural del Tarragonès |lloc= Tarragona |data= 1984 |isbn= 8439808593}}
 
[[Categoria:Antigues vegueries de Catalunya|Tarragona]]
38.667

modificacions