Cançó (trobadors): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 11:
Ampliant aquestes dues idees (amor i cortesia), cal constatar que les relacions jurídiques [[feudalisme|feudals]] es fan servir en la cançó:
* La dona és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica.
* Sovint se l'anomena midons (masculí: el meu senyor) i el trobador és l'''om'' / hom. D'aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge.
* Moltes vegades s'estableix una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqüència, el trobador parla de la seva senyora natural gairebé com una obligació (celebra la seva [[bellesa]], [[bondat]], [[seny]]) i això és acceptat -o així hauria de ser- pel marit com una cosa natural.
Sigui com sigui, la dama sol ser inaccessible (actitud pròpia de la dona, però encara més de la senyora) i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi.
Línia 23:
[[Fitxer:Bamorlauzengier.jpg|thumb|Dos contraris més: bona educació (discreció-tafaneria, paciència-còlera. Observeu com "lauzengas" és el vici dels "lauzengiers".]]
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:
* el ''gilós'' -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
* els ''lauzengiers'' -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un ''senhal'' (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...
Línia 32:
Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:
* ''fenhedor'' (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
* ''pregador'' (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
* ''entendedor'' (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.
* ''drutz'' (amic, amant): Plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).
En bona part de les cançons, els [[trobador]]s se situen en el primer estadi i només a través del [[joglar]] són capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible que això sigui únicament una estratègia per desviar l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingués un "drutz".
| |||