Carles Albert I de Sardenya: diferència entre les revisions

'''Carles Albert I de Sardenya''' o '''Carles Albert de Savoia-Carginano''' ( [[París]], [[Primera República Francesa|França]] [[1798]] - [[Porto]], [[Regne de Portugal]] [[1849]] ) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any [[1831]] [[rei de Sardenya]].

 

Va néixer el [[2 d'octubre]] de [[1798]] a la ciutat de [[París]], en aquells moments sota la [[Primera República Francesa]], essent fill del príncep [[Carles Manuel de Savoia-Carignano (VI príncep de Carignano)|Carles Manuel de Savoia-Carignano]] i de la princesa [[Maria Cristina de Saxònia]]. Carles Albert era nét per via paterna del príncep [[Carles Manuel de Savoia-Carignano (VI príncep de Carignano)|Carles Manuel de Savoia-Carignano]] i de la princesa Maria Josepa de Lorena-Lambesc-Brionne i per via materna del príncep [[Carles Cristià de Saxònia]] i de la princesa Francesca von Corvin-Krasinski.

 

Educat en l'ambient afrancesat de la ciutat de [[Ginebra]] i posteriorment a [[París]] en el marc de l'[[Primer Imperi Francès|Imperi]] de [[Napoleó I de França|Napoleó Bonaparte]], l'any [[1815]] retornà a [[Torí]]. Des de la seva tornada a la capital piemontesa, els liberals sards li evidenciaren importants simpaties que ell agraí i sabé conservar.

 

L'any [[1821]] fou nomenat regent del Regne com a conseqüència de l'absència del rei [[Carles Fèlix I de Sardenya]]. Aprofitant l'absència del monarca, Carles Albert concedí una [[constitució]] [[liberalisme|liberal]] pel regne que a la tornada de Carles Fèlix fou revocada. El rei, com a càstig, l'envià a [[Espanya]] a servir l'exèrcit de [[Lluís XVIII de França]] en l'expedició dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] de l'any [[1823]]. Carles Albert es distingí com a soldat en la [[Batalla del Trocadero]] de [[1823]] que serví per aniquil·lar els constitucionalistes espanyols.

 

[[Fitxer:Armoiries Sardaigne 1831.png|right|thumb|150px|[[Escut d'armes]] de Carles Albert I de Sardenya.]]

Carles Albert era el cap de la casa principesca dels [[Dinastia Savoia|Savoia-Carignano]] com a membre de més edat d'aquesta dinastia i al morir el rei [[Carles Fèlix I de Sardenya]] sense descendència l'any [[1831]], Carles Albert accedí al tron sard.

Durant els fets revolucionaris de l'any [[1848]] el rei Carles Fèlix fou l'únic monarca italià que donà suport als revolucionaris liberals que pretenien la unió territorial de la península. Per això, declarà la guerra a l'[[Imperi austríac]] amb la qual s'enfrontà a la [[Batalla de Custozza]] el [[1848]] i a la [[Batalla de Novara]] l'any següent, resultant derrotat en els dos enfrontaments.

 

El [[23 de març]] de [[1849]] decidí abdicar en favor del seu fill primogènit, el rei [[Víctor Manuel II d'Itàlia]] i s'exilià a la ciutat de [[Porto]] on morirí el [[28 de juliol]] del mateix any. Posteriorment les seves restes mortals foren traslladades a la [[Basílica de Superga]].

 

El dia [[30 de setembre]] de l'any [[1817]] contragué matrimoni a la ciutat de [[Florència]] amb l'[[arxiduquessa d'Àustria|arxiduquessa]] '''[[Maria Teresa d'Àustria-Toscana (reina de Sardenya)|Maria Teresa d'Àustria-Toscana]]''', filla del gran duc [[Ferran III de Toscana]] i de la princesa [[Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana)|Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies]]. La parella tingué tres fills:

 

|anys=[[1831]]–- [[1849]]}}

{{Finalitza taula}}

 

[[Categoria:Reis de Sardenya]]

[[Categoria:Ducs de Savoia]]

 

[[de:Karl Albert (Sardinien-Piemont)]]