Castell de Rocabertí: diferència entre les revisions

El '''castell de Rocabertí''' és un castell roquer situat al municipi de [[la Jonquera]] ([[Alt Empordà]]), a uns 3 km al nord-est de la vila. Està acinglerat sobre una escarpada penya granítica de forma cònica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. Actualment, en resten només les ruïnes.

 

 

S'esmenta per primer cop el [[948]], però tot fa pensar que és bastant anterior. Va pertànyer al llinatge dels [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]], el qual, fins que obtingué [[Peralada]] a mitjan [[segle XIII]], en féu el centre del [[vescomtat de Rocabertí]].

El [[1869]] s'hi féu una troballa de monedes dels [[comtat de Besalú|comtes de Besalú]] i de [[comtat de Rosselló|Rosselló]].

 

 

Era un castell de reduïdes dimensions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del turó. Entre les ruïnes actuals es distingeixen el portal d'entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del [[segle XI]], tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d'una torre triangular, construïda amb bona carreuada, i la capella, a l'extrem nord-oest, que estava dedicada a [[sant Romà]]. D'aquesta capella, datable possiblement en el [[segle XII]], resten només el mur meridional i la meitat sud del seu absis semicircular, construïts amb carreus grossos i ben escairats, tot de poca alçada. Els diferents aparells que es poden reconèixer en el conjunt demostrarien diverses etapes constructives. L'accés a la fortalesa estava situat a l'est, la part amb menys desnivell, mitjançant una escala tallada en la roca.

 

[[Fitxer:Rocabertí castell dibuix sXIX.jpg|thumb|right|200px|Dibuix del [[segle XIX]]]]

En una llegenda que beu en les fonts d'[[Isop]], el castell de Rocabertí hauria estat habitat per [[simiot]]s, éssers fantàstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es bufà els dits per escalfar-los davant la sorpresa d'aquells éssers, que desconeixien la utilitat d'aquesta pràctica. El seu rei ordenà que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre's quan el viatger bufà el líquid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, convencé els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l'expulsaren del castell.

A Rocabertí vagaria l'ànima en pena d'una senyora del castell, la mala mare, que hi matà els seus dos fills perquè no s'interposessin en la passió amorosa que li havia despertat un cert jove.

 

El castell de Rocabertí està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de [[1949]] i [[1988]], i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de [[1993]].

 

 

 

 

{{Coor title dms|42|26|12.76|N|2|53|2.74|E|type:landmark_region:ES-CT}}

 

{{ORDENA:Castell De Rocaberti}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:La Jonquera]]

[[Categoria:Castells de l'Alt Empordà|Rocaberti]]