Circars: diferència entre les revisions

'''Circars''' (derivat de ''Sarkar'', una divisió administrativa) fou el nom d'una regió de l'[[Índia]]. S'aplicava a la zona costera de la [[presidència de Madras]], concretament als districtes de Ganjam, Vizagapatam, Godavan, Kistna, i part de Nellore i Karnul (Kurnool); el seu límit era al nord el llac [[Chilka]] i al sud el riu [[Gandlakamma]]. Fou conegut sota domini musulmà per [[Kalinga]], [[Telingana]] i [[Andhra]]. Els britànics ho van anomenar els '''Circars del Nord''' (The Northern Circars).

Del segle V al XI va estar sota domini dels reis d'[[Orissa]] (els Kesari o reis lleó); al segle XII va governar la dinastia [[Gajapati]] (o reis elefant) excepte al sud on van governar els [[Narapatis]] (senyors dels homes). Al segle XV lluites successòries van portar a la intervenció dels musulmans quan un dels pretendents va demanar ajut als [[bahmànides]] de [[Dècan]] i fou instal·lat al tron estenent els seus dominis (com a tributari) sobre Kondapalli (Condapilly), Rajamahendri (Rajahmundry) i Ellore, fins al que fou el districte britànic d'Ellore al sud.

Eliminada la dinastia bahmànida al segle XVI i el poder va passar als [[kutubshàhides]] de Golconda fins que el [[1687]] va caure en poder d'[[Aurangzeb]] encara que el domini mogol fou llunyà i poc efectiu. Al començament del segle XVIII es va crear la suba de Dècan i el [[Nizam al-Mulk]] va nomenat dos lloctinents per governar les províncies costeres: Anwar al-Din, després nawab del [[Carnàtic]], fou nomenat governador de Chicacole i la zona del nord, i Rustam Khan governador de Rajamahendri i la part del sud.

El [[1761]] Nizam Ali va substituir a Salabat i el [[1762]] va oferir quatre dels Circars a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] a canvi d'ajut militar, oferta que fou refusada, però el [[1766]] la Companyia va obtenir tots els cinc Circars de la cort imperial de [[Delhi]]. Per assegurar el domini fou ocupada la fortalesa de Kondapalli i es va signar un tractat d'aliança amb el nizam a [[Hyderabad]] ([[12 de novembre]] de [[1766]]) en el qual a canvi dels Circars la Companyia es comprometia a mantenir tropes per ajudar al nizam quan aquest ho demanés. Gantur (o Kondavir, com també era anomenada) va restar com a estat personal vitalici pel germà del nizam Basalat Jang.

Dos anys més tard el nizam es va aliar a Haidar Ali de Mysore, i la Companyia va imposar al nizam un nou tractat ([[1 de març]] de [[1768]]) on es reconeixia la validesa de la cessió dels Circars feta per la cort de Delhi i renunciava als Circars excepte Gantur rebent un subsidi anual de 50.000 lliures. El [[1769]] els britànics van assolir el control directe dels Circars i el [[1778]] Gantur fou arrendada per un tractat especial a Basalat Jang de manera vitalícia. El [[1779]] el nizam es va tornar a aliar a Haidar Ali al·legant que la Companyia no feia els pagaments deguts. La Companyia va entregar Gantur de manera vitalícia a Basalat Jang fins a la seva mort el [[1782]] però de fet fins el [[1788]] no va passar al domini directe britànic, i llavors el subsidi es va apujar a 70.000 lliures.