Ciutat imperial lliure: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: lt:Imperijos miestas
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
[[ImatgeFitxer:Holy Roman Empire 1648 Imperial cities.png|thumb|Ciutats Imperials Lliures, 1648.]]
 
En el [[Sacre Imperi Romà Germànic]], una '''ciutat imperial lliure''' (en [[idioma alemany|alemany]]: ''freie Reichsstadt'', plural ''Reichsstädte'') era una [[ciutat]] autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacro Imperi i eren governades per prínceps, ducs o prínceps-bisbes). Les ciutats lliures gaudien d'un règim polític i jurídic propi i tenien representació pròpia en la [[Dieta Imperial]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].
 
== Ciutats imperials i ciutats lliures ==
 
Per a ser precisos, és necessari distingir entre les '''ciutats imperials''' (''Reichsstädte'') i les '''ciutats lliures''' (''freie Städte''). Les primeres assolien la seva independència, generalment, de les gracioses concessions de l'emperador o del seu governant territorial de torn. Normalment com a premi als seus ciutadans per favors realitzats. Les últimes havien pertangut a territoris seculars de l'Església i van ser governades primer per un príncep-bisbe, però van guanyar la seva independència durant l' [[alta edat mitjana]]. Les '''ciutats lliures''', (entre parèntesi l'any de la seva independència), van ser: [[Basilea]] ([[1000]]), [[Worms]] ([[1074]]), [[Magúncia]] ([[1244]], revocada en [[1462]]), [[Ratisbona]] ([[1245]]), [[Estrasburg]] ([[1272]]), [[Espira]] ([[1294]]) i [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] ([[1475]]).
Línia 9:
Encara que els estatuts legals variaven cas per cas, una '''ciutat lliure''' tenia originalment més drets i privilegis que una '''ciutat imperial''': per exemple, les ciutats lliures havien de donar suport a l'emperador solament durant les [[croades]] i podien organitzar la protecció de la seva pròpia ciutat, mentre que les ciutats imperials també havien de pagar impostos a l'emperador i proveir tropes per a les seves campanyes militars. Amb el temps, les diferències es van igualar cada vegada més, de manera que les '''ciutats lliures''' i les '''imperials''' van ser conegudes col·lectivament en la [[Dieta Imperial]] com '''Ciutats Imperials Lliures'''. Més enllà allò que diferenciava unes ciutats d'altres era el seu desenvolupament econòmic: les ciutats riques com [[Lübeck]] o [[Augsburg]], per exemple, van ser enclavaments genuïnament autònoms dins del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], que declaraven guerres, negociaven la pau, i controlaven el seu comerç sense permetre interferències de l'exterior.
 
Durant la baixa edat mitjana, moltes ciutats lliures van formar aliances (''Städtebünde'') de socors mutu i econòmiques. La més notable fou la [[Lliga Hanseàtica]], on alguns dels seus membres mai van arribar a ser ciutats lliures i es van unir a la Lliga amb el permís dels seus governants territorials. Una altra aliança notòria va ser la Lliga de la Decàpolis constituïda a [[Alsàcia]], al segle XIV per deu ciutats lliures: [[Mülhausen]], [[Colmar]], [[Münster]], [[Turckheim]], [[Kaysersberg]], [[Schlettstadt]], [[Oberehnheim]], [[Rosheim]], [[Hagenau]] i [[Weissemburg]], aquesta darrera substituïda per [[Landau]] al segle XVI.
 
 
{{ORDENA:Ciutat Imperial Lliure}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[categoriaCategoria:Edat mitjana]]
 
[[als:Freie Reichsstadt]]