Codi Civil espanyol: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Codigo Civil España 01.jpg|thumb|150px|Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888]]

El '''Codi Civil espanyol''' va ser promulgat el [[1889]], fou un dels Codi civils que fou aprovat més tard en el temps a causa de tensions sociopolítiques, religioses i territorials d'[[Espanya]]. Després de moltes modificacions, el Codi civil de 1888 segueix bàsicament vigent.

Al llarg de la història espanyola han existit diverses etapes fonamentals fins a arribar al Codi Civil actual:

 

 

'''En una segona època''' es persegueix la publicació d'un Codi Civil general sobre la base del Dret Castellà (de major difusió territorial) i Apèndixs, en els quals es contindrien les particularitats vigents en els territoris forals. En aquest període va haver dues Lleis de Bases per la qual es va ordenar la redacció d'un Codi Civil:

 

Complint el mandat de la Llei de Bases de 1888, obra de [[Francisco Silvela|Silvela]], es va iniciar la redacció del Codi Civil sota la direcció de [[Manuel Alonso Martínez]], però en presentar-se a les Corts el text definitiu va trobar oposició, recollint-se les aportacions dels debats en una segona edició del Codi Civil mitjançant Reial decret de 24 de juny de 1889. Destacà en les seves ponències les intervencions del jurisconsult català [[Manuel Duran i Bas]].

La seva oposició a Catalunya fou força important, i fou el motor que va provocar les primeres assemblees convocades per la [[Unió Catalanista]] i les posteriors [[Bases de Manresa]].

 

 

 

Tot i que el Codi Civil no fou acollit en general amb gran entusiasme, la doctrina recent ha reivindicat el valor del Codi, assenyalant indubtables encerts. Aquests autors han valorat la tècnica del Codi, que el fa assequible a tots, la flexibilitat que permet la seva adequació a les circumstàncies canviants, i la facilitat amb la qual s'han aplicat els principis generals. Assenyalant-se la gran experiència pràctica i malgrat que fou aprovat en una època desfavorable, aconseguí conservar l'essència tradicional del Dret civil i fer, elegantment, una obra útil i espanyola. La seva estructura respon al pla romà-francès o de Gayo, en tant que es considera que només són possibles objectes del Dret les persones, les coses i les accions, quan actualment se sol seguir les tesis de [[Friedrich Karl von Savigny]], que divideix el Dret Civil en Part General, [[drets reals]], drets d'obligacions, [[dret de família]] i [[dret de successió]] "mortis causa".

Examinant el Codi des del punt de vista polític, apareix com una obra inspirada en les idees de l'època que es va dur a terme, el final del segle XIX, un moment de relativa pau i de també relatiu progrés econòmic. Com a obra política, és obra dels partits [[Partit Liberal Fusionista|liberals]] i [[Partit Liberal Conservador|conservador]], alternants en el poder, i té per això la tònica d'un [[liberalisme]] conservador i un individualisme temperat, que es manifesta especialment en la regulació d'institucions com la [[Propietat privada|propietat]], l'herència o la llibertat contractual. Pel que es refereix al significat del Codi en el seu aspecte tècnic-jurídic, s'ha classificat generalment entre el grup dels codis llatins que s'inspiren en el patró napoleònic. L'afrancesament del Codi quant a la seva forma és evident. Tot i així, aquest judici, segons la doctrina, ha de ser revisat, ja que en [[Dret de família]] i [[Dret de successions]] l'afrancesament és gairebé inexistent. També des del punt de vista del [[Dret patrimonial]], es rebutja el sistema francès de transmissió consensual del domini, i se substituïx pel sistema clàssic de transmissió per mitjà de [[tradició]] o lliurament de la possessió.

 

Segons [[De Castro]], el Codi es va redactar esperant la correcció de l'experiència i els progressos realitzats per altres països (segons la Base 27 de la Llei de Bases). Per això es va establir un sistema de reforma cada deu anys, no obstant això, encara que les circumstàncies canvien i el dret també, la pròpia codificació tendeix a la permanència. Això ha imposat un creixent respecte al text i ha determinat que les modificacions no es fessin periòdicament, sinó que es deuen gairebé sempre a causes concretes i urgents.

 

Durant els cinquanta primers anys, solament es canvia el Codi per a facilitar l'ús del [[testament hològraf]], suprimint el requisit del paper segellat; acordant acomodar la successió ''abintestato'' a la realitat social de la família, i reduir el grau de succeir al quart grau.

 

El 1981 es va modificar per permetre la [[separació matrimonial]] i el [[divorci]] fins aleshores prohibit. El 2005 es va modificar el seu article 90 per a permetre el [[matrimoni]] entre persones del mateix sexe i l'adopció de nens i nenes per part d'aquestes parelles. Entre les reformes introduïdes per la Llei 15/2005 de 8 de juliol es troba l'eliminació de les causes legals per a la separació i el [[divorci]], així com permetent-se el que col·loquialment s'ha denominat ''divorci exprés'', és a dir, poder exercir l'acció de divorci passats tres mesos després de la celebració del matrimoni sense haver de passar prèviament per la institució de la separació.

El '''Codi civil espanyol''' està compost de 1.976 articles, dividits en un Títol preliminar i quatre llibres, dividits en capítols i seccions. A Catalunya es d'aplicació supletoria al [[dret civil català]].

* [[Codi civil]]

* [[Codi Civil de Catalunya]]

 

* {{es}} [http://civil.udg.es/normacivil/estatal/CC/INDEXCC.htm Text íntegre del Codi civil espanyol]

 

 

{{ORDENA:Codi Civil Espanyol}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Espanya]]

[[Categoria:Dret civil]]