Diferència entre revisions de la pàgina «Espín»

1.300 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
* En segon lloc, quan es realitza un mesurament de l'espín en diferents direccions, només existeixen dos possibles valors iguals i de signe contrari, que són les seves possibles projeccions sobre una direcció predeterminada. Per exemple, la projecció del moment angular d'espín d'un electró, si es mesura en una direcció particular donada per un camp magnètic extern, pot resultar únicament en els valors <math>\hbar/2</math> o bé <math>-\hbar/2</math>.
* En tercer lloc, la magnitud de l'espín, independent de la direcció, és única per a cada tipus de partícula elemental. Per als electrons, els [[protó|protons]] i els [[neutró|neutrons]], aquesta magnitud és, en unitats de <math>\hbar\cdot\sqrt{s(s+1)}</math> , sent <math>s = 1/2 \,</math>. Això contrasta amb el cas clàssic on el moment angular d'un cos al voltant del seu eix pot assumir diferents valors segons la rotació sigui més ràpida o menys.
 
== Teorema espín-estadística ==
{{AP|Teorema de l'estadística del espín}} Una altra propietat fonamental de les partícules quàntiques és que semblen existir només dos tipus anomenats [[fermió|fermions]] i [[bosó|bosons]], els primers segueixen l'[[estadística de Fermi-Dirac]] i els segons l'[[estadística de Bose-Einstein]]. Això implica que els agregats de fermions idèntics estan descrits per funcions d'ona totalment antisimètriques mentre que els bosons idèntics vénen descrits per funcions d'ona totalment simètriques. Curiosament existeix una connexió entre el tipus d'estadística que segueixen les partícules i el seu espín. Els fermions tenen espins semienters i els bosons enters: </br>
</br>
:<math>s_F = \left(n+\frac{1}{2}\right)\cdot\hbar \qquad s_B = m\cdot\hbar</math>
</br>
On ''n'' i ''m'' són nombres enters no negatius (nombres naturals) que depenen del tipus de partícules. Els electrons, neutrons i protons són fermions d'espín <math>\hbar/2</math> mentre que els fotons tenen espín <math>\hbar</math>. Algunes partícules exòtiques com el [[pió]] tenen espín nul. Els principis de la [[mecànica quàntica]] indiquen que els valors de l'espín es limiten a múltiples enters o semienters de <math>\hbar</math>, almenys sota condicions normals.
 
== Referències ==
210

modificacions