Comicis romans: diferència entre les revisions

El comicis polítics eren aquells en els que votava la població organitzada en Cúries (inicialment una cúria eren deu ''gens''). Es convocaven el [[24 de març]] i [[24 de maig]] i quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecció de monarca, assumptes polítics importants i la concessió del dret de ciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la cúria amb dret (probablement un vot per cada pare de família) la votaven. Cada Cúria era un vot i es precisava el de 16 cúries (d'un total de 30) per a l'aprovació.

 

Més tard, amb la república, els '''Comicis Curials''' van perdre atribucions a favor de la nova divisió per ciutadans subjectes al [[servei militar]] o Centúries (anomenats '''Comicis Centuriats'''). Així, hi va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assemblees Curiales a favor dels Centuriats.

 

* Autoritzacions per testar (Adrogació).

 

* L'elecció de cònsols i senadors i després també altres magistrats (si bé, algun temps després, l'elecció de questors, edils i altres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)

* La declaració de guerra i aprovació d'acords de pau.

Les votacions de les [[Llei centuriada|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsols i pretors. Així el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.

 

 

== Els comicis a l'Imperi ==

Primer van ser privats per [[Juli César]] del dret a votar la guerra i la pau. Més tard August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviessin els seus vots per escrit, el que va fer augmentar la indiferència per assistir al comicis. També August els va privar d'atribucions judicials.

 

 

Probablement fins a la seva extinció van conservar la facultat legislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'aquest dret), si bé la falta de concurrència o el costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, van fer que aquest pogués legislar per ell sol, i amb el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.

 

{{ORDENA:Comicis Romans}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Dret romà]]

 

[[it:Assemblee romane]]

[[ka:კომიცია]]

[[nl:Concilium plebis]]

[[no:Folkeforsamlingene]]