L'arca russa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.
m Imatge i errors gramaticals
Línia 4:
| rati imdb =
| rati filmaffinity =
| imatge =L'arca russa.jpg
| nom imatge = Poster original de la pel·lícula
| idioma = [[Rus]]
Línia 36:
}}
 
'''L'arca russa''' ([[rus]]: ''Русский ковчег, ruski covtxeg'') és una pel·lícula russa del 2002 dirigida per [[Alexandr Sokurov]] ique destaca sobretot per haver sigut filmada en una única seqüència d'un total de 96 minuts de durada, utilitzant l'[[Steadicam]]. El film va ser inagurat l'any 2002 al [[Festival Internacional de Cinema de Cannes]].
 
== Argument ==
Línia 42:
Un narrador desconegut i invisible pels espectadors recorre les sales del [[Palau d'Hivern]] (avui dia integrat al museu de l'[[Ermitage]], a [[St. Petersburg]]) i pel camí es topa amb nombrosos personatges, a vegades ficticis i a vegades reals, pertanyents a diversos periodes dels trescents anys d'història de la ciutat de [[St. Petersburg]]. Durant l'excursió el narrador és acompanyat pel [[Astolphe Louis Léonor|marquès de Custine]], un noble francès que el 1839 va viatjar a [[Rússia]].
 
Al llarg de tot el film la [[quarta paret]] és constantment trencada i erigida de nou seguidament. Eni en certs moments el narrador i el seu acompanyant interactuen amb altres personatges del film, mentres que en d'altres ocasions els dos protagonistes passen totalment desaparcebuts.
 
El film comença un dia d'hivern, amb una carrossa de cavalls que arriba a una entrada secundària del [[Palau d'Hivern]], on un grup de gent celebren una festa. El narrador, la vista del qual és la mateixa càmera, es topa amb un del membres de la festa, "l'europeu" (el [[Astolphe Louis Léonor|marquès de Custine]]), i el segueix al llarg de les nombroses sales del palau. Cada cop que la càmera irromp en una nova habitació l'escenari canvia de periode. No obstant, aquest diferents periodes de la història russa no estan ordenats de manera cronològica.
 
Entre els múltiples episodis que conté el film, destaquen diversos moments històrics com l'espectacular escenificació d'òperes i teatre durant el regnat de [[Caterina II de Rússia]]; un episodi en el quequal el tsar [[Nicolau I de Rússia]] accepta les disculpes del [[Dinastia qajar|Xa d'Iran]] a causaarrel de la mort d'[[Aleksandr Griboiédov]], ambaixador rus a [[Pèrsia]]; la idílica família del tsar [[Nicolau II de Rússia]] amb els seus fills; el canvi formal de la guàrdia del palau; el director del museu murmurant la necessitat de renovar el palau, durant el regnat d'[[Stalin]]; o finalment, un desesperat habitant de [[Leningrad]] construïnt el seu propi bagul durant el [[setge de Leningrad]] dea la [[Segona Guerra Mundial]].
 
El moment àlgid de la pel·lículaAmb l'assoleixarribada eldel gran ball, ambi la seva imperant música de [[Mikhaïl Glinka]] com a teló de rerefons la pel·lícula assoleix el seu moment àlgid, amb centenars d'actors secundaris vestits d'època i la completa orquestra dirigida per [[Valery Guerguiev]]. Quan tot l'allau de persones ha sortit del palau a través de les escalesl'escalinata principalsprincipal, el narrador abandona també l'edifici per unsuna modesta sortida secundària i veu l'tot seguit el majestuós edifici representattransformat comen una immensa arca que preservaflota la culturaal russamar, flotantguardiana ali marpreservadora de la cultura russa.
 
== Producció ==
''L'arca russa'' va ser filmada amb una ''Sony HDW-F900'' (una videocàmera digital per ús professional) i les imatges no van ser enregistrades comprimidament en una cinta com és habitual sinó descomprimides i en un disc dur amb capacitat per enregistrar 100 minuts. En total hi hava haver quatre intents per completar el llarg [[pla seqüència]]; els tres primers van tenirhaver quede ser interromputs degut a fallades tècniques després d'de només entre cinc i set minuts transcorreguts; i el quart intent va ser finalment el bo com no podia ser d'altra manera, ja que les bateries de la càmera només podien aguantar un darrerúnic soldarrer intent. El pla seqüència va ser filmat per l'operador d'[[Steadicam]] Tilman Büttner.
 
El permís per poder filmar a l'interior de l'[[ermitage]] no s'havia concedit des dels temps de [[Serguei Eisenstein]]. El museu tanca les portes només un dia a la setmana iperò [[Alexandr Sokurov|Sokurov]] i el seu equip van aconseguir convèncer a la direcció del museu per tancar un dia adicional, el 23 de desembre de 2001. D'aquesta manera el director rus va comptar amb dos dies per il·luminar adequadement les sales i cobrirlescobrir-les de la decoració pertinent per tapar les parts modernes de l'edifici. Els treballs de decoració i preparació van durar gairebé tant com els treballs de desmuntatge. En canvi, el temps dedicat pròpiament al rodarge del film no va durar més de dos hores.
 
El film mostra un total de 33 sales del museu de l'[[Ermitage]], plenes amb més de 2.000 actors que no havien tingut l'oportunitat d'assajar prèviament el seu paper a l'escenari real. Per aquest motiu l'equip responsable del rodatje -integrat per vuit persones- va haver de seguir el camí transcorregut per la càmera, al llarg de més d'un quilòmetre, per tal de donar instruccions i supervisar la posició de l'allau d'actors secundaris. El resultat d'aquest difícil repte va aconseguir malgrat tot estar a l'altura de la qualitat tècnica de les millors produccions cinematogràfiques i encara fins avui dia ''L'arca russa'' és considerada com una obra d'art única i inèdita al món del cinema, així com també un monument de la cultura russa.