Revisió del 16:30, 8 gen 2010 modifica Georg-hessen (discussió \| contribucions) Autopatrullats 24.817 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 16:54, 8 gen 2010 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.209 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 4: Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb que regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no únicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte [[Ferran González]] de [[Castrojeriz]] durant la dècada del [[940]]. Els furs serien el sistema més utilitzat per repoblar [[Regne de Navarra\|Navarra]] i més tard [[Regne d'Aragó\|Aragó]]. Del [[segle XIII]] en endavant no es van concedir més furs atès que la pressió demogràfica havia desaparegut i van ser ideats altres mitjans per colonitzar les terres conquerides. Els furs, que ~~pasaren~~passaren de ser lleis locals a territorials, van perdurar fins al [[segle XVIII]] als regnes d'Aragó, [[Regne de València\|València]] i a [[Catalunya]], i fins al [[segle XIX]] al [[Regne de Navarra]] i les regions feudals de Castella. L'abolició dels furs a Navarra seria una de les causes de les [[Guerres carlines]]. A Castella, les disputes quant al sistema van ser importants durant la guerra contra Carles I. ==Vegeu també== Línia 16: [[Categoria:Fonts del dret]] [[~~categoria~~Categoria:Història]] ~~[[Categoria:Dret aragonès]]~~ [[en:Fuero]]

Furs: diferència entre les revisions