Arxiu administratiu: diferència entre les revisions

c)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Intermedi'': aquell al qual s’han de transferir els documents dels diversos arxius centrals, quan la consulta dels organismes productors és molt esporàdica, i en què romanen fins a la seva eliminació o transferència a l’arxiu històric. D’acord amb la normativa vigent, igualment amb caràcter general i llevat d’excepcions, no pot conservar documents de més de ''cinquanta ''anys.[#_ftn1<ref>DDAA.: ''Manual d’arxivística i gestió documental''. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009. La part citada es troba a la pàgina 65 dins el capítol [1]], ''Fonaments teòrics'', realitzat per LAUREÀ PAGAROLAS I SABATÉ i RAMON PLANES I ALBETS. La cita que hi ha enmig del fragment es refereix a: PERPINYÀ MORERA, Remei: “Els arxius administratius i la gestió de documents”. ''Bibliodoc. Anuari de Biblioteconomia, Documentació i Informació.'' 1999. P. 167-177.</ref>”

Bona part de la documentació conservada als arxius administratius forma part de l’administració pública, tot i que molts ens privats també disposen d’arxiu administratiu. Els documents que gestiona poden tenir diferent valor: administratiu, jurídic, financer, històric o de recerca[#_ftn2recercaROBERGE, [2]]Michel: ''La gestió dels documents administratius.'' <ref>Barcelona: Diputació, 1993.</ref>. Es tracta d’un dipòsit de documents semi-actius, que cal guardar durant un temps perquè encara poden ser necessaris o útils. Passat aquest període de cinquanta anys, cal destriar quins documents tenen prou rellevància com per passar a l’arxiu històric, que esdevindrà el dipòsit final.

L’origen de l’arxiul’[#_ftn3 [3arxiu]] es troba a l’Antic Orient, Egipte i Mesopotàmia, en els anomenats arxius de Palau, si bé van ser grecs i romans els que van institucionalitzar l’arxiu, donant-li diferents atribucions de caràcter públic. A l’època medieval es produeix un auge el document escrit, vinculat bàsicament a diferents grups socials i institucions de caràcter jurídic o religiós, formant arxius reials, eclesiàstics, notarials i municipals. Això continua en l’època moderna, quan les institucions tenen la necessitat de conservar i organitzar la documentació per tal de garantir el seu patrimoni.

Tots aquests arxius tenien bàsicament una funció d’arxiu administratiu, ja que solien preservar documents que no eren d’utilitat pel dia a dia, però que eren molt importants pel seu caràcter de probatoris. Calia que fossin conservats per tal de garantir les propietats de qualsevol institució o bé per tenir coneixements de diferent caire sobre aquestes propietats. Serà amb la Revolució Francesa quan aquests arxius “administratius” passaran a ser “històrics”, ja que se’ls donarà un valor de coneixement del passat, més que cap atribució d’organització d’una institució[#_ftn4<ref>CRUZ [4]]MUNDET, José Ramón; MIKELARENA PEÑA; Fernando&nbsp;: ''Información y documentación administrativa''. Madrid: Tecnos, 1998.</ref>. Cal tenir en compte els canvis que es produeixen en l’època, ja que la desaparició d’institucions no comportaran la desaparició dels seus documents, sinó que passaran a formar part de fons històrics.

Durant la Segona Guerra Mundial, als Estats Units comencen a aparèixer els ''records centers'', que són arxius intermedis que van ser necessaris pel creixement de les administracions federals[#_ftn5<ref>CRUZ [5]]MUNDET, José Ramón; MIKELARENA PEÑA; Fernando&nbsp;: ''Información y documentación administrativa''. Madrid: Tecnos, 1998.</ref>. Hi havia la problemàtica de l’acumulació de documentació recent a l’administració, però que era de poca utilitat. Tanmateix, no era prou rellevant com per dipositar-la en arxius històrics. Això va comportar la necessitat de crear uns arxius administratius que s’ocupessin d’aquesta documentació que, poc utilitzada, podia haver de ser consultada. Aquest sistema, consolidat als Estats Units, va anar-se estenent cap a altres països com el Canadà (1945), Gran Bretanya (1950), Alemanya (1965) o Espanya (1969).

A nivell espanyol[#_ftn6<ref>LÓPEZ GÓMEZ: [6]http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1256933 La archivística española en la actualidad]: su evolución entre 1975 y 1995. ''Dins DDAA.: ''Historia de los archivos y la archivística en España''. Valladolid: Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico, 1998.</ref>, cal destacar l’Archivo General de la Administración, d’Alcalá de Henares, referent a ministeris i diferents comunitats autònomes de l’estat, que gestiona els documents abans de què arribin a l’Archivo Histórico Nacional. A Catalunya, l’Arxiu Històric Nacional s’encarrega de la documentació catalana. Els arxius històrics provincials també realitzen la tasca d’arxiu administratiu.