Revisió del 21:17, 19 juny 2006 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació		Revisió del 21:18, 19 juny 2006 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Formiae''' fou una ciutat del [[''[[Latium'']]'', a la [[via Àpia]], entre ''[[Fundi]]'' i ''Ninturnae'', a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del [[golf de Gaeta]] (''Sinus caiëtanus''). Tot i que administrativament era part del ''Latium'' no fou una ciutat llatina originàriament, però no es clar si fou una ciutat dels [[volscs]] o del [[àusons]]. Una llegenda la fa una colònia grega de lacedemonis, emparentada amb la veïna ''Amyclae'', i si això fos així el seu nom original seria ''Hormiae'', que derivaria del excel•lent ancoratge per vaixells (''hormos'') de la seva badia. Un altra llegenda la feia teatre de la faula dels [[lestrígons]] a l'[[Odissea]], i en temps d'August la família dels ''Lamiae'' assegurava descendir de ''Lamus'', rei dels lestrígons. La primera menció històrica es del [[338 aC]], després de la gran guerra llatina, en la que aparentment ni ''Formiae'' ni la veïna ''Fundi'' van prendre part, però van permetre el pas pel seu territori dels exercits romans. Com agraïment se'ls va donar la ciutadania romana sense dret a sufragi. Aquest dret els hi fou atorgat el [[190 aC]] i foren inclosos a la tribu emiliana. Des llavors fou municipi romà i lloc de residencia d'estiu dels romans rics al [[segle I aC]]. Hi tingué una vila, entre molts altres, [[Ciceró]] el qual es va retirar allí abans de morir i fou atrapat i mort quant intentava escapar de la vila ([[43 aC]]); alguns autors esmenten com a escenari d'aquest fets a ''Caiëta'' però aquesta ciutat era en aquells temps una dependència de Formiae i el seu port. Altres viles famoses foren la d'Horaci, i la dels Mamurra. Va rebre una colònia romana en temps del segon triumvirat i va portar aquest títol a les inscripcions imperials. Línia 5: Va continuar existint durant tot l'Imperi. Fou la seu d'un bisbe des el segle V, que va existir fins al segle IX quant la ciutat es va despoblar pels atacs sarrains que la van conquerir i destruir el [[856]]. Els habitants que restaven es van refugiar a [[Gaeta]] que fou la nova seu del bisbe. Es la actual Mola di Gaeta. Queden restes de l'antiga ciutat amb terrasses, passatges, banys, coves, tombes i altres que van des la ciutat fins a la veïna Castellone, i que en general son restes de les viles, una de les qual, propera a la moderna ciutat, es coneguda com la vila de Ciceró, però d'altres assignen al orador unes restes al jardí de la moderna Villa Marsana. Dels noms moderns un que es diu Torre di Scauri, i un anomenat Mamurano, indiquen el lloc de les viles de d'Emili Scaurus i de Mamurra. [[Categoria:Ciutats llatines]]

Fòrmies: diferència entre les revisions