Giglio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
m Robot afegeix: gl:Illa del Giglio; canvis cosmètics
Línia 2:
[[Fitxer:Isoladelgiglio-porto.jpg|thumb|right|Giglio Porto]]
 
'''Giglio''' és una illa de la costa de la [[Toscana]], a [[Itàlia]], al sud-est de l'[[illa d'Elba]]. És la més gran de les illes de la Toscana després d'Elba i té uns 10 km de llarg i la meitat d'ample. Està separada 16 km del cap Argentario. Té un perímetre de 27 km amb nombroses cales i badies, entre les quals destaquen les de Cannelle (a l'est, just al sud de Giglio Porto), Caldane (a l'est, just al sud de l'anterior), Arenella (nord-est), i Campese (nord-oest), de les quals les dos darreres porten el nom dels petit poblets que hi ha a cada una.
 
La ciutat principal és [[Giglio Porto]], i al nord-oest, sobre un turó, [[Giglio Castello]]. El Poggio della Pagana és l'altura màxima de l'illa, amb 496 metres, situat al centre de l'illa; molt a prop hi ha el Poggio della Chiusa, amb 487 metres. L'antic far és a 287 metres, al nord de l'illa. La punta del nord es diu Punta del morto, i a l'oest sobresurt de la costa la península de Franco, amb les puntes Faraglione (nord), Gasso (centre) i Mezo Franco (sud). Al sud de l'illa hi ha la punta de Capel Rosso. La costa oriental és la més accidentada, i en destaquen les puntes della Carburgina i Radice (nord-est), Lazaretto, Gabianaria i l'Scole (que formen la badia de Giglio Porto, les dos primeres al nord i la darrera al sud), Punta dei Capo Marino (que separa les badies de Cannelle i Caldane) i la Punta Torricella (sud-est) L'illa era coneguda pel seu [[marbre]] (granit de Giglio).
 
== Història ==
[[Fitxer:Aerial view of Isola del Giglio, 2006-06-04.jpg|thumb|Vista aèria de la costa nord-est, amb el port]]
Fou habitada des l'edat del ferro i, probablement, fou una fortalesa etrusca. Sota els romans també fou una base militar i tenia el nom d'''Igilium''. Les restes d'una vila romana de Domici Aenobard es conserven a la zona del port, però un temple de Diana que hi va existir ha desaparegut totalment. Quant Roma fou conquerida per [[Alaric I]] el [[410]], molts fugitius de la ciutats van refugiar-se a l'illa. Carlemany la va donar a l'abadia de Tre Fontane de [[Roma]], i després fou possessió dels [[Aldobrandeschi]], Pannocchieschi, Caetani, [[Orsini]] i de la comuna de [[Perusa]]. El [[1241]] una flota imperial va destruir prop de l'illa a una flota genovesa. El [[1264]] va passar a [[Pisa]], de la que va passar als [[Medici]] de [[Florència]]. Des el segle XV fou atacada per pirates, els atacs dels quals van durar fins el 1799. El darrer atac venia de Tunísia i fou rebutjat el [[17 de novembre]] de [[1799]]: va ser el darrer atac pirata musulmà contra territori europeu occidental. En el dos-cents aniversari de la batalla es va adoptar una bandera insular, tot reservant el gonfanó tradicional (restaurat 1998-1999) per les cerimònies.
Línia 21:
[[et:Giglio saar]]
[[fr:Isola del Giglio]]
[[gl:Illa del Giglio]]
[[hr:Giglio]]
[[it:Isola del Giglio]]