Via Egnàcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sr:Игњатијев пут; canvis cosmètics
fusionat
Línia 1:
{{fusió|Via Egnàcia}}
[[Fitxer:Via_Egnatia-en.jpg|300px|thumb|right|Antiga ruta de la Via Egnatia]]
La '''Via Egnatia''' o '''Via Egnàcia''' ([[albanés]] Rruga Egnatia, [[macedoni]] Виа Игнација, [[idioma grec|grec]]: Εγνατία Οδός) era una [[calçada romana|via]] construida pels [[Imperi Romà|romans]] al voltant del [[146 a. C.]] Fou dita així per [[Caius Egnatius]], [[procónsul]] de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de la [[Ilíria|antiga Iliria]], [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], i [[Tràcia]], travessant la moderna [[Albània]], [[República de Macedònia]], [[Grècia]], y [[Turquia]]. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del [[mar Adriàtic]] fins a [[Bizanci]].
 
Des d'[[Apolònia d'Ilíria]] es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té [[miliari]]s fins a [[Cipsela]] (l'actual ''Ipsala'' turca) i el riu [[Hebre]], el que comprén un espai de 535 milles. Si es gradúa la milla en huit estadis, sumarà 4.280 [[estadis]]; però, segons el càlcul de [[Polibi]], que afegix dos [[pletre]]s, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, deu afegir-se la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen de [[Durrës|Epidamne]] i els que ixen d'Apolònia, després de recórrer igual distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egantia, però a la primera part li deien a més camí de Candavia, que és una muntanya d'Ilíria, a on conduïx este camí, entre la ciutat de [[Liquindos]] i un lloc anomenat Piló, que separa Ilíria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per la [[Heraclea Lincestis]], [[Licestis]] i els Eorli, a la ciutat d'[[Édessa]], a la de [[Pella]] i fins a [[Salònica]].
Linha 12 ⟶ 11:
 
La Via Egnatia va ser reparada i extendida en diverses ocasions. Va permanéixer com a una ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'[[Imperi bizantí]], connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Ohrid, Salònica, [[Perint]] i finalment Constantinoble, al [[Bòsfor]]. Quasi tot el comerç terrestre bizantí amb Europa occidental viatjaba al llarg de la Via Egnatia. Durant les [[Croades]], els exércits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de creuar fins a l'[[Àsia Menor]]. En la [[Quarta Croada]], el contro de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'[[Imperi Llatí]] com per al seu successor, l'[[Imperi de Nicea]] i el [[Despotat d'Epir]].
 
Des la muntanya Candavia sortint de [[Dyrrachium]] fins a Tessalònica (un altra branca sortia de [[Apol·lònia d'Il·líria]] i ambdues branques s'unien a ''Clodiana''), a la part de la via coneguda com via Candàvia, les estacions foren:
 
*''Clodiana''
*''Scampa''
*''[[Tres Tabernae]]''
*''Lignidus'' (Lychnidus)
*''Nicias''
*''Heraclea''
*''Cellae''
*''Edessa''
*''[[Pella de Macedònia|Pella]]''
*''Thessalonica''
 
De Tessalònica a ''Cypsela'', es a dir a la via Egnàtia pròpia, les estacions foren:
 
*''Apollonia''
*''Amphipolis''
*''Philippi''
*''Acontisma''
*''Otopisus'' (Topirus)
*''Stabulum Diomedis''
*''Maximianòpolis''
*''Brizice'' o ''Brendice''
*''[[Trajanòpolis de Tràcia|Trajanòpolis]]''
*''Cypsela''
 
[[Categoria:Vies romanes]]