Després de la crisi oberta en el si del [[Partit Comunista d'Espanya]] després del fracàs electoral en les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals de 1982]], el sector [[URSS|prosoviètic]] del PCE, liderat per [[Ignacio Gallego]], va promoure la celebració d'un '''Congrés d'Unitat dels Comunistes'''. GallecGallego, expulsat a finals de [[1983]] del PCE, va ser triat secretari general del nou '''Partit Comunista (PC)''', nascut d'este congrés que va tindre lloc en [[Madrid]] entre el [[13 de gener|13]] i el [[15 de gener]] de [[1984]]. En ell van participar, a més del sector prosoviètic escindit del PCE, el [[Partit dels Comunistes de Catalunya]], el [[Partit Comunista d'Espanya Unificat]], el '''Moviment per a la Recuperació del PCE''', el '''Moviment per a la Reconstrucció i Recuperació del PCE''' i '''Cèl·lules Comunistes'''. El nou PC (denominat col·loquialment per a diferenciar-ho del PCE com a ''pe ce punt'') va nàixer amb uns 10.000 militants i va ser reconegut pel [PartitComunista de la Unió Soviètica ]i] els partits comunistes dels països del [ [Pactede Varsòvia ]Este].<ref> [http://www.elpais.com/articulo/espana/GALLEGO/_IGNACIO/ESPANA/UNION_SOVIETICA/PARTIDO_COMUNISTA_/PROSOVIETICO/PCUS/congreso/comunistas/prosovieticos/eligio/unanimidad/Ignacio/Gallego/secretario/general/elpepiesp/19840116elpepinac_7/Tes Noticia sobre la fundación del PC en el diario ''El País'' el 16/01/1984]</ref>
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] referentdel PCE en [[Catalunya]] [[1981]] i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalament per [[Pere Ardiaca]] i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC, separant-se finalment per divergències polítiques i tàctiques.
