Abbàs ibn Abd-al-Múttalib: diferència entre les revisions

'''Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib''' ([[La Meca]], [[566]] – [[Medina]], [[652]]{{CN}}, any 32 de l’l'[[hègira]]) fou oncle del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]] i d'[[Alí ibn Abi-Tàlib|Alí]], quart [[califa]] [[sunnisme|sunnita]] i primer [[imam]] [[xiisme|xiïta]], i és l'epònim de la dinastia [[abbàssida]]. Fou fill d'[[Abd-al-Múttalib ibn Hàixim]] i membre, per tant, del clan [[haiximita]] de la tribu de [[quraixita|Qurayx]].

Inicialment va tenir el càrrec de distribuïdor de l’aigual'aigua dels pous als pelegrins que retornaven de la Meca. Malgrat que musulmà per llurs sentiments, va combatre a la [[batalla de Badr]] contra el seu nebot, el profeta Muhàmmad.

Fet presoner en el combat, degué la vida al seu nebot, i desprèsdesprés serví a aquest amb abnegació inalterable, assolint a ser el seu més fidel amic i deixeble. El [[629]] presidí el casament del profeta amb [[Maymuna]], es convertí l’anyl'any següent a la religió de l’l'[[Alcorà]] amb tota la seva família, malgrat no declarar públicament llur nova creença per temor a perdre la seva fortuna.

Salvà aquest mateix any a Muhàmmad a la [[Batalla d'Hunayn]], i presidí els funerals d’aquestd'aquest el [[632]]. Fou un bon guerrer i un dels més savis doctors de l’islaml'islam; però la seva ciència la superà el seu fill [[Ibn al-Abbàs]], que arribà a obtenir el sobrenom d'''Intèrpret de l’Alcoràl'Alcorà''.

Conquerí la veneració de llurs contemporanis, fins el punt que [[Uthman ibn Affan]], el tercer califa, s’inclinavas'inclinava en presència d’Abbàsd'Abbàs i l’acompanyaval'acompanyava a la seva casa.

* Tom nºnúm. 1 pagpàg. 216 de l’enciclopèdial'enciclopèdia Espasa.