Tractat d'Almizra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
neteja i orto, replaced: pag. → pàg., ’ → ', desprès → després (2), tom, nº. → Tom núm. AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Tractat Almizra.jpg|thumb|Representació de la signatura del tractat al Camp de Mirra]]
El '''Tractat d'Almizra''' (també anomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els límits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili tom,Tom núm. 4 pagpàg. 570-571</ref> Fou signat al [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conqueridor]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard [[Alfons X el Savi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joiosa]] quedaren reservades per a Castella.
 
==Antecedents==
Línia 9:
Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»''
 
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc desprèsdesprés, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.
 
==El tractat==
Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, [[Aigües]] i [[Busot]], amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d’d'[[Almansa]] i de la línia de l'actual [[mont Major]], anomenat aleshores [[serra de Larrua]]. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de [[València]].
 
La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Però el text del tractat no fou publicat fins [[1905]].
Línia 19:
 
==Modificacions posteriors de la frontera==
És possible que pocs mesos desprèsdesprés del tractat es convingués algun tractat complementari, durant el [[setge de Biar]] (darreries del 1244 i començos del [[1245]]). Posteriorment, els territoris del [[Regne de Múrcia]] situats al nord de la riba del [[Segura]] són incorporats al Regne de València per [[Jaume II]] després de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i del [[Tractat d'Elx]] ([[1305]]).
 
==Folclore popular==