Bronzes de Botorrita: diferència entre les revisions

El segon bronze de Botorrita (1979), conegut també com ''tabula Contrebiensis'', té unes dimensions de 20,8 x 43,8  cm. i conté un text distribuït en vint línies només per una cara. Va aparèixer fruït de recerques clandestines en la part alta del jaciment i per tant no es coneix el seu context arqueològic. A diferència dels altres tres bronzes que estan redactats en [[celtibèric|llengua]] i [[escriptura celtibèrica]], aquest està redactat en llatí, cosa que permet conèixer el seu contingut sense problemes: recull el judici d’un plet que involucra tres ciutats, els ''salluienses'' (Salluie), els ''sosinestanos'' i els ''allavonenses'' (Alaun), per una canalització d’aigües que els primers volien realitzar en un terreny comprat als segons i sobre la que els tercers no estaven d’acord. El senat de Contrebia Belaisca, ciutat no involucrada en el plet, va actuar d’àrbitre amb el beneplàcit de les autoritats romanes i va sentenciar a favor dels salluienses. El text acaba amb les fórmules onomàstiques que identifiquen els sis magistrats que van jutjar el plet i la dels defensors de cada causa. La data i el lloc de la sentència s’indiquen en la darrera línia: Contrebia Belaisca, el quinze de maig del 87 aC.

El quart bronze de Botorrita (1994) té unes dimensions de 13,7 x 15,9  cm. i conté un text en [[celtibèric|llengua]] i [[escriptura celtibèrica]] (variant oriental) distribuït en deu línies a la cara A i vuit línies a la cara B. A diferència dels anteriors que han aparegut sencers, d’aquest bronze només es conserva un fragment de forma irregular. Va aparèixer en unes terres que s’havien transportat des de Botorrita a Jaulín (Saragossa), en raó a les obres d’una carretera i per tant no disposa de context arqueològic.