Punta seca: diferència entre les revisions

== Procés ==

Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al [[burí]]. L'artista dibuixa la imatge sobre una làmina de [[zinc]] o de [[coure]], sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del [[tòrcul]] pel que no s’acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d’ella i introduint-la en el tòrcul.