Un '''exó''' és cada un dels segment d'[[ADN]] [[codi genètic|codificants]] d'un [[cistró]] o [[gen]] que contenen informació i no són eliminats en la maduració de l' ARN missatger[[ARNARNm]]. ÉsEs contraposen als [[intró|introns]], que no contenen informació i sí que són eliminats. Són essencials en elsCada [[gen]]s d'un organisme [[eucarioteseucariota]] on n'hi sol haver unstenir 5 o 6 exons, flanquejats per genintrons. Com a exemple, mentres'acostuma a dir que un gen és com una pàgina de text d'un llibre en la què només uns paràgrafs (els [[procariotes]]exons) ntenen informació, mentre els altres paràgrafs són lletres sense sentit, ADN escombraria. Per poder recuperar la informació cal (mitjançant el procés de maduració de l'hiARN) haeliminar moltels menysparàgrafs sense informació (introns).
EstanEls exons estan envoltats d'una seqüència específica que delimita els [[intró|introns]] dels [[exó|exons]] i que és reconeguda per un complex proteic que els'encarrega metabolitzade separar-los durant la maduració de l'ARN missatger (''splicing'').
Un cop s'han eliminat els [[intró|introns]], els exons es tornen a unir entre sí, aconseguint-se el trànscrit primari, a partir del qual es farà en últim terme la [[traducció]], o síntesi proteica.
Es considera que l'existència d'introns pot haver estat un motor evolutiu, ja que permetria que hi hagúés zones a l'interior dels gens susceptibles de recombinar fàcilment. A més, mitjançant l'[[Splicing|splicing alternatiu]] (un mecanisme de recombinació durant la maduració de l'ARN que permet que en tornar-se a unir els exons, es puguin unir en diferent ordre i nombre dels que hi havia a la seqüència original d'ADN) s'aconsegueix crear moltes proteïnes diferents a partir d'un sol gen. La [[proteòmica]] s'encarrega d'estudiar aquest complex fenomen.
A l'hora de crear transgènics, ja siguin recombinants o d'inserció són un problema degut a què forcen a fer servir vectors d'alta capacitat per només una petita seqüència recombinant. S'ha intentat de fer servir [[cDNA]] però no són estables i no s'assoleix la [[traducció genètica]]. La solució més emprada és fer servir doncs [[mini gen]]s que tinguin eliminats gairebé tots els [[intró|introns]] menys els dos dels extrems la qual cosa sembla que els fa viables.
S'ignora en el dia d'avui quina és la seva funcionalitat tot i que en ser tant recurrent i conservat al llarg de l'evolució sembla ser essencial. El motiu més assenyalat, tot i no descriure tots els casos és el de l'[[Splicing|splicing alternatiu]], mecanisme de recombinació dels exons en diferent ordre i eliminant-ne diferents parts que permet crear milers de proteïnes diferents a partir d'un sol gen. La [[proteòmica]] s'encarrega d'estudiar aquest complex fenomen.
== Enllaços externs ==
*[http://oliba.uoc.edu/adn/index.php?option=com_content&view=article&id=118&Itemid=248&lang=ca ADN escombraria i introns al Museu Virtual Interactiu sobre la Genètica i l'ADN]
