Julià de Conca: diferència entre les revisions
(Cap diferència)
|
Revisió del 21:24, 19 gen 2010
'Sant Julià de Conca o Julià de Burgos) (Burgos, 1127 - Conca, 28 de gener de 1208) va ser el segon bisbe de Conca, a més de professor, eremita, prevere i predicador.
Biografia
Nascut a Burgos, va estudiar-hi a l'escola catedralícia i després a la universitat de Palència, doctorant-s'hi i exercint-hi com a professor de filosofia i teologia en 1153. Durant aquest temps a Palència, Julià treballava també fent cistells i productes similars, amb vímet, per tal de guanyar diners que després repartia entre els pobres de la ciutat. Per això també és conegut com a Julià el Cisteller.
En 1163, als 35 anys, va deixar Palència per fer vida eremítica en un lloc solitari, prop de Burgos i a la ribera de l'Arlanzón. Va ser ordenat sacerdot en 1166 i, juntament amb el seu company Adelelm de Burgos, va viure en penitència i contemplació. Després van marxar a predicar, arribant a Còrdova i Toledo, en 1191.
L'arquebisbe de Toledo, Martín II López de Pisuerga, va nomenar Julià ardiaca de Toledo. A més dels seus deures administratius, que va complir durant cinc anys, Julià va continuar predicant i fent cistells per fer caritat als pobres.
El primer bisbe de Conca, Juan Yáñez, va morir el 14 de desembre de 1195; Alfons VIII de Castella, que havia conquerit la ciutat el 1177 i hi residia, va triar Julià com a successor el juny de 1196. Julià, ja bisbe, va continuar amb els seus costums: predicava i feia caritat als necessitats, fossin cristians, jueus o musulmans, tot fent cistells; a més, va reformar les pràctiques del clergat local. Anualment, prenia uns dies per a retirar-se a fer vida de contemplació.
Va morir a Conca el 28 de gener de 1208.
Una llegenda popular deia que Crist, en la figura d'un mendicant, s'aparegué a Julià per agrair-li la seva tasca.
Veneració
És copatró de la Catedral de Conca, amb la Mare de Déu, i copatró de la ciutat de Conca, amb sant Mateu apòstol. Va ser canonitzat per Climent VIII el 18 d'octubre de 1594. Les seves relíquies eren en una arca de plata a l'altar del Transparente de la girola de la catedral. Durant la Guerra Civil Espanyola, van ser profanades: les restes van ser cremades al claustre de la catedral, i l'arca robada. En acabar la guerra, el bisbe Inocencio Rodríguez Díez va col·locar a l'altar les poques restes que se n'havien pogut salvar.
Notes