|
'''(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib'''<ref>Tot i que el nom hauria d'anar sempre precedit de l'article ''Al-'', en la pràctica aquest és elidit quan hom s'hi refereix en altres llengües i fins i tot pels mateixos àrabs.</ref> (en [[àrab]] '''الحسن بن علي بن أﺑﻲ طالب''', ''al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib'') (c. [[625]] - c. [[670]]), nét del [[profeta]] [[Mahoma|Muhàmmad]], fill d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Fàtima az-Zahrà]], membre de l'[[Ahl al-Bayt]], la Casa de Muhàmmad, i de l'[[Ahl al-Kissà]] i segon [[imam]] [[xiisme|xiïta]].
Fins els set anys va viure amb [[Mahoma]] que li havia donat el seu nom (el pare el volia anomenar Harb). A la mort del seu avi, i poc després també de la seva mare, HasanHàssan i el seu germà HusaynHussayn, van viure sota l'obediència del seu pare. Va entrar a la casa del califa [[Uthman]] just per veure com Muhammad[[Muhàmmad ibn Abi -Bakr]] estava entre els que l'havien assassinat. Durant el califat del seu pare va anar a [[Kufa]] per convèncer a la població de donar suport a Alí i després va prendre part a la [[batalla de Siffin]].
Mort AliAlí, [[Ubayd Allah-Al·lah ibn AbbasAbbàs]] va convidar alel poble a nomenar-lo califa a Al-Hussayn ibn Alí ([[661]]). [[MuawiyaMuàwiya I]] no el va reconèixer i sembla que així li va comunicar en una o diverses cartes. La guerra era inevitable. Adi[[Adí benibn HatimHàtim]] va mobilitzar als seguidors de HasanHàssan.
MuawiyaMuàwiya va enviar forces i HasanHàssan va despatxar contra elles a una avantguarda dirigida per Ubayd Allah-Al·lah ibn AbbasAbbàs, Kays[[Qays ibn Sad]] i [[Said ibn KaysQays al-HamdaniHamdaní]]; esés molt probable que KaysQays ibn SaidSad, cap del partit de la guerra, fos allunyat d'aquesta manera per HasanHàssan per tenir les mans lliures per negociar amb MuawiyaMuàwiya.<ref>al-Tabari, I, i sq</ref> HasanHàssan en el seu camí es va aturar a [[Madain]] i va anunciar el seu desig de pactar i els soldats es van amotinar; va poder fugir cap a Muzlim Sabat on fou ferit a la cama per un [[kharigita]] de nom alAl-DjarrahJarrah ibn Sinan al-AsadiAssadí; HasanHàssan fou portat a Madain i curat. La notícia de l'atemptat va córrer ràpidament i van començar les desercions.
Mentre MuawiyaMuàwiya havia arribat a Akhnuniyya en front de les tropes d'Ubayd Alla-Al·lah que eren a Maskin. Una delegació seva va arribar a Madain i va negociar amb HasanHàssan i finalment es va arribar a un acord pel qual HasanHàssan va abdicar en favor de MuawiyaMuàwiya. Les condicions de l'acord varien segons les fonts però en general la compensació econòmica a HasanHàssan fou forta. També el seu germà HusaynHussayn (que sembla estava d'acord amb HasanHàssan) va rebre una compensació. El mateix general Ubayd Allah-Al·lah, que no creia que HasanHàssan hagués pactat amb MuawiyaMuàwiya i mantenia l'exèrcit a punt, va rebre un milió de dirhamsdírhams per passar al servei de l'omeia. KaysQays ibn Sad va mantenir la lluita amb quatre mil homes però finalment va deixar les armes. El seu califat havia durat entre cinc mesos i 10 dies i 8 mesos i 10 dies segons les fonts.
L'abdicació formal la va fer HasanHàssan a la mesquita de Kufa on havia anat MuawiyaMuàwiya des de Maskin. HasanHàssan va anar llavors a [[Medina]] on es va establir. Va viure tranquil•lamenttranquil·lament i es va casar diverses vegades rebent el malnom de ''Mitlak'' (Divorciat per excel•lènciaexcel·lència); es diu que va tenir entre 60 i 90 dones i 300 o 400 concubines.
Va morir el [[670]] d'una llarga malaltia; algunes fonts parlen d'enverinament per lela seva dona Djada[[Jada bint al-AshathÀixath]], filla del cap iemenita al[[Al-AshathÀixath]], lleial a MuawiyaMuàwiya, que hauria estat subornada pel califa omeia. Havia demanat ser enterrat al costat de [[Mahoma]] però aquesta voluntat no fou respectada per [[Marwan I]] ibn al-HakamHàkam.
== Bibliografia ==
| 