Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions

Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el net de [[Garcia III Sanxes II de Navarra]], el rei basc de [[Pamplona]]. A la mort del seu germà gran [[Abd al-Malik al-Muzaffar]] ([[1008]]) el va succeir com ''hadjib[[hajib]]'' (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra [[Castella]], quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova ([[20 d'octubre]] del [[1008]]) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd al-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa [[Hisham II]] a atorgar-li el nomenament d'de ''hadjibhajib'' (una mena de primer ministre).

Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hisham a nomenar-lo com hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhammad ben Hisham al-Mahdi]], oncle del califa Hisham II, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos <ref> Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hadjib donant suport al califa, però oposant-se a al-MahdiMahdí </ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hisham II a abdicar proclamant califa a [[Muhàmmad II al-Mahdí]] (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites]] (la família d'Almansor) a [[Madinat al-Zahra]].