Mecenàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina |
m Bot: Rv. edic. de 88.9.197.87 (disc) a vers. 4450203 de Paucabot (disc) |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Mecenatge}}
'''Gai Cilni Mecenes''' (''Caius Cilnius Maecenas'') fou un [[polític]] romà, patró dels literats. Va néixer probablement entre el [[73 aC]] i el [[63 aC]] segons [[Horaci]] un [[13 d'abril]]. Va morir vers l'any [[8 aC]].
Pertanyia a l'[[cavaller romà|ordre eqüestre]] i deia ser descendents de [[Lucumones]] d'[[Etrúria]] i entre els seus ancestres hi hauria el rei [[Porsenna]]. Livi parla de la seva família paterna com originaris d'[[Arretium]] on haurien assolit el màxim poder i influencia per després ser expulsats sent restaurats amb l'ajut dels romans; també la família materna fou d'origen etrusc i el nom Mecenes devia ser matern ja que era costum als etruscs agafar el nom de la mare. El nom derivaria d'una comarca etrusca on es produïa un tipus de vi (''vina maeccnatiana'') . Tant el nom Mecenes com el de Cilni apareixen en tombes etrusques. Probablement fou fill (o net) de Gai Mecenes, que hauria jugat un paper destacat en derrotar la conspiració de [[Marc Livi Drus]] el [[91 aC]]
Se'l vincula primer amb [[Juli Cèsar]] i després amb [[Octavi]]. De tot el que es diu de Mecenes en aquest temps l'únic que se segur es que Octavi el va utilitzar per negociar el seu casament amb Escribònia filla de [[Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)|Libó]] ([[40 aC]]) i en negociar la pau de [[Brundusium]] amb [[Marc Antoni]], per la que aquest es va casar amb Octàvia.
El [[36 aC]] Mecenes era a [[Sicília]] amb Octavi en la lluita contra [[Sext Pompeu]] i per dos cops va tornar a Roma per controlar alguns disturbis locals. Segons [[Dió Cassi]] fou viceregent d'Octavi i va governar Roma i Itàlia. En els anys següents va romandre com a cap a Roma i Itàlia; i va suprimir la conspiració del jove [[Marc Emili Lèpid (conspirador)|Lèpid]].
Després d'[[Àccium]] ([[31 aC]]) quan August va preguntar per restaurar la república als seus principals consellers, [[Agripa]] li va aconsellar que endavant, i Mecenes li va aconsellar establir l'imperi.
Mecenes no fou probablement [[prefecte de la ciutat]] (''Praefectus urbis'') càrrec establert després de la guerra civil i de caràcter policial, sinó un càrrec per damunt, amb autoritat no sols sobre Roma sinó sobre Itàlia i de caràcter policial i judicial ja que [[Sèneca]] diu que tenia poder judicial (''in tribunali, in rostris, in omni publico coetu'') i també tenia la ''signum ab eo petebatur'', una funció pròpia de la més alta autoritat que després fou exercida pels mateixos emperadors. Mecenes hauria assolit aquestos poders fins vers l'any [[16 aC]] quan al prefecte de la ciutat, [[Tit Estacili Sisenna Taure|Taure]], li fou confiada l'administració de tota Itàlia, si be entre el [[21 aC]] i el [[16 aC]] probablement ja August va voler atenuar el poder de Mecenes i augmentar el d'Agripa i segons alguns autors en aquestos anys l'amistat de August fou més aparent que real, però no es coneix la causa de la ruptura, encara que alguns sospiten que fou un afer sexual entre August i [[Terèntil·la|Terència]], dona de Mecenes.
Durant els seus anys de govern va amassar una gran fortuna i es va retirar a la seva residencia al turó [[Esquilí]]; potser també tenia una vil·la a [[Tibur]] però no s'ha pogut comprovar. Las casa de Mecenes va esdevenir el lloc de reunió de tots els ''virtuosi'' de Roma, amb una hospitalitat il·limitada que August anomenà ''parasitica mensa''.
Degut a aquesta generositat va agafar fama de patró dels literats; fou amic de [[Virgili]], [[Horaci]] i altres poetes, però en canvi altres ni l'esmenten com [[Tíbul]] i [[Ovidi]]. El seu nom va esdevenir proverbial com a patró de les lletres ja en temps de [[Marc Valeri Marcial]] i encara es conserva avui en dia pels patronatges privats.
En la vida domestica va tenir constants problemes amb la seva dona Terència, amb la que es va barallar dotzenes de vegades, però sempre es van reconciliar. [[Sèneca]] diu que es va casar cent vegades tot i que només va tenir una dona (figuradament cada reconciliació l'assimila Sèneca a un casament); Mecenes fou famós també pels seus propis adulteris (August l'anomena ''maecharum''); [[Plutarc]] esmenta fins i tot el cas d'un senador de nom Galba, el qual, amb la seva dona, es van allotjar a la casa de Mecenes i Galba després de dinar va fingir anar a dormir per deixar a la seva dona i a l'amfitrió el camp lliure per tenir una relació sexual. També s'esmenten nombroses [[parafília|parafílies]] com anar vestit de dona o les seves relacions amb [[eunuc]]s o amb un [[mim]].
Va escriure algunes obres de les que se'n conserven fragments de dues tragèdies: ''Prometheus'' i ''Octavia''.
[[Categoria:Magistrats romans]]
[[Categoria:Cavallers romans]]
[[Categoria:Escriptors romans]]
[[Categoria:Etrúria]]
[[Categoria:Mecenes]]
[[bs:Gaius Cilnius Maecenas]]
[[cs:Maecenas]]
[[da:Gaius Cilnius Mæcenas]]
[[de:Gaius Maecenas]]
[[en:Gaius Maecenas]]
[[eo:Mecenaso]]
[[es:Cayo Cilnio Mecenas]]
[[fi:Gaius Maecenas]]
[[fr:Mécène]]
[[gl:Mecenas]]
[[he:גאיוס קילניוס מאיקנס]]
[[hu:Caius Cilnius Maecenas]]
[[is:Gaius Maecenas]]
[[it:Gaio Cilnio Mecenate]]
[[ja:ガイウス・マエケナス]]
[[ko:가이우스 마에케나스]]
[[la:Gaius Cilnius Maecenas]]
[[lt:Gajus Cilnijus Mecenas]]
[[nl:Gaius Cilnius Maecenas]]
[[nn:Mæcenas]]
[[no:Maecenas]]
[[pl:Gajusz Cilniusz Mecenas]]
[[pt:Mecenas]]
[[ro:Gaius Mecenas]]
[[ru:Гай Цильний Меценат]]
[[sr:Гај Килније Мецена]]
[[sv:Maecenas]]
[[zh:梅塞納斯]]
| |||