[[Fitxer:Nicolas Bravo.jpg|150px|thumb|'''Nicolás Bravo Rueda''', Primer vicepresident de Mèxic.]]
El '''vicepresident de Mèxic''' téva tenir la finalitat fonamental de suplir al president davant la seva falta temporal o la seva falta absoluta. En Mèxic, només en tres ocasions s'ha tingut a la figura d'un vicepresident com parteix essencial del sistema de suplència del [[president|president de la república]]. La primera ocasió va anar amb la [[Constitució de Mèxic|Constitució Federal dels Estats Units Mexicans]] de 1824, la qual va dipositar el poder Executiu en un president de la [[república]] i va establir com la seva suplent a un vicepresident en cas d'impossibilitat física o moral del president electe, i garantint la suplència "''ipso juri''"; a més de contemplar la suplència en cas que faltin el president i el vicepresident en forma simultània, mitjançant un [[triumvirat]] compost pel president de la [[Justícia|Cort Suprema de Justícia]], associat amb dos individus nomenats pel consell de Govern, la institució que funcionava en els recessos del Congrés, a manera de diputació o comissió permanent. En aquest primer sistema de suplència amb un vicepresident es tenia un vici d'origen: el seu sistema d'elecció. Un ciutadà triaria a un elector de partit, i l'elector triaria a un diputat per a la seva legislatura estatal i el diputat triaria a un president que obtingués la segona majoria en l'elecció presidencial es convertiria en vicepresident. Però les lluites polítiques es realitzaven per conspiració, propiciant que s'efectuessin possibles conspiracions i traïcions. D'aquesta manera, el vicepresident es va convertir automàticament (com natural adversari polític del president) en el centre de les conspiracions per a enderrocar-lo i així assumir el poder Executiu. <ref>[http://enciclopedia.sonora.gob.mx/ Enciclopèdia de Sonora {{es}}]</ref>
