Ducat de Gandia: diferència entre les revisions

El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reforma la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata]] i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com [[Ausiàs March]], [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió del ducat, que es va resoldre amb el pas de Gandia a [[Hug de Cardona]]. El [[1433]] la rebé l'[[Joan el Gran|infant Joan]], qui ho va cedir el [[1439]] a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]. A la seua mort, el [[1461]], passà a la [[Corona d'Aragó|Corona]].

 

 

A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de [[Ferran el Catòlic]]), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]], i que fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del [[comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].