Conservatori de l'Ateneu Igualadí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Petites millores
afegits enllaços interns
Línia 2:
]]
 
El '''Conservatori de l'Ateneu Igualadí''' fou una escola de música i posteriorment [[conservatori]] que es fundà a [[Igualada]] l'any [[1921]], dins l'entitat mare de l'[[Ateneu Igualadí de la Classe Obrera]].
 
==1921-1931: Manuel Borgunyó i Pla ==
Línia 10:
[[imatge:Butlletí_del_Conservatori_de_l'Ateneu_Igualadí.jpg‎|thumb|esquerra|''Butlletí del Conservatori de l'Ateneu Igualadí, amb informació referent a professorat, assignatures, normatives i taxes.'']]
 
L’experiència professional de Borgunyó l’any 1921 ja era gran: havia dirigit i fundat importants cors i orfeons: Euterpe[[Coral Euterpe∣Euterpe]], Graus, Rubí... Destacava en el terreny de la pedagogia, la composició i la interpretació.
 
El repte de crear un conservatori popular dirigit a totes les classes socials, i el d’introduir l’educació musical a les escoles de l’entitat fou un camp abonat per experimentar i desenvolupar allò que més endavant seria el mètode pedagògic [[Eurítmic-Vocal-Tonal]] que formularia Borgunyó. En aquest sentit, com bé diu [[Alexandre Galí]], integrant l’ensenyament musical, les escoles de l’Ateneu entraren a formar part de les escoles d’assaig, modernes i fins i tot revolucionàries on la música no era només una matèria de ple dret sinó un tret diferencial.
Línia 20:
==1931-1960: Joan Just i Bertran==
 
El 1931, fou nomenat director el mestre [[Joan Just i Bertran]]. Com Borgunyó, s'havia format a Montserrat i venia precedit d’un cert renom. Era amic i condeixeble de molts músics d'anomenada d'aquells temps: [[Joan Dotras i Vila|Dotras-Vila]], [[Antoni Pérez i Moya|Pérez Moya]], Sorozóbal, entre d'altres i al poc temps de la seva arribada a Igualada ja s'havia guanyat el respecte, l'estima i 1’admiració de tots els alumnes i músics d'Igualada. Després de la guerra, com a conseqüència dels esdeveniments ocorreguts al país a la segona meitat dels anys 30, i de l'entrada a Igualada de les tropes dites "nacionals" el gener de 1939, l'Ateneu fou confiscat i passà a ser el "Centro Nacional". El conservatori passà una època difícil, fins al punt que va perillar la continuïtat del centre. La nova entitat es desentengué del conservatori, que tirà endavant pagant un lloguer per fer ús de local. A més, els alumnes que es presentaven amb un aval de la [[Falange Española|Falange]], acreditant-los com a membres del [[Frente de Juventudes]]" i de la "Sección Femenina", tenien dret a rebre les classes gratuïtament.
 
El mestre Just va morir fent classe al mateix Conservatori, el 25 d’abril de 1960.
Línia 26:
==1961-1963: Jordi Torra i Figueres==
 
A començaments de 1961, de la direcció del centre se n’encarregà [[Jordi Torra i Figueres]], qui fou nomenat per una junta directiva creada a ran de la mort del mestre Just. Aquest. ostentà el càrrec fins al 1963. En aquest període el Conservatori va passar a ser filial del [[Conservatori del Liceu]] de Barcelona.
 
==1963-1983: Josep Ma Oriol i Murt==
Línia 44:
L’any 1988, el Conservatori de l’Ateneu va passar a anomenar-se [[Conservatori Elemental Municipal de Música d’Igualada]]: Elemental, perquè la Generalitat de Catalunya reconeixia oficialment els ensenyaments que s’hi impartien, i Municipal perquè, segons les lleis vigents, per obtenir el reconeixement oficial els centres d’ensenyament musical havien de tenir el suport d’una entitat pública.
 
Creixia el nombre d’alumnes, i la necessitat d’un edifici més gran era inqüestionable, com també ho era el fet d’oferir un ventall d’ensenyament d’instruments que permetés la formació de grups, tant de cambra com orquestrals. Treballant en aquest sentit, es va començar a parlar de la fusió entre els dos centres d’ensenyaments musicals que hi havia a la ciutat: El Conservatori Elemental Municipal de Música d’Igualada (l’antic conservatori de l’Ateneu) i l’Escola de Música d’Igualada que va funcionar des de l’any 1984 fins l’any1994l’any 1994 impartint la metodologia del Pare Ireneu Segarra.
 
==1990-1994: Ma Teresa Roig Satorras==
Línia 54:
==Alumnes destacats==
 
En el sí del conservatori han rebut formació reconeguts professionals de la música, alguns de tan destacats com [[Cassià Maria Just|Joan Just i CassiàRiba]]; organista i quique va seresdevenir abat de Montserrat: amb el nom de Dom [[Cassià Maria Just]], [[Jordi Savall]]; viola de gamba, director i especialista en música antiga, [[David Padrós]]; pianista i compositor, [[Teresa Llacuna]] i [[Josefina Rigolfas]]; pianistes, [[Joan Paradell i Solé]]; Organista titular de la patriarcal [[Basílica de Santa Maria la Major]] de [[Roma]].
 
==Articles relacionats==