Francesc Bastos i Ansart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix categoria en minúscula
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Francesc Bastos i Ansart''' ([[Saragossa]], [[1875]] - [[Barcelona]], [[1943]]) fou un militar, enginyer i polític català d'origen aragonès. Fill de militar, estudià a l'[[Acadèmia General Militar de Saragossa]], on es graduarà com a enginyer. Va lluitar a la [[Guerra Hispano-estatunidenca|Guerra de Cuba]] de [[1898]]. Fou ascendit a [[capità d'enginyers]] el [[1909]] destinat a Barcelona, i a [[Tinent Coronel]] el [[1926]].
 
Des de [[1907]] traslladà la seva residència a Barcelona. Fou fundador de la Compañía de Minas y Ferrocarriles de Utrillas el [[1900]], on redactà un avantprojecte per a construir ferrocarril; director gerent de l'Electro-Química Aragonesa el [[1903]] amb la que pretenia abastir d'electricitat Saragossa amb els salts de l'[[Éssera]]; també treballà per l'empresa francesa de gas M. Bertrand, i fou propietari de Bastos y Compañía el 1913. El 1918 [[Antoni Maura]] li encarregà l'organització del transport i la distribució del carbó d'[[Astúries]]. També col·laborà en el [[Metro de Barcelona]] i el tramvia de Palma de Mallorca. Fou nomenat director de [[Tabacalera]] entre [[1922]] i [[1925]].