Chunta Aragonesista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{Partit polític|
color = red|
nom = Chunta Aragonesista|
símbol = [[Fitxer:Logo Chunta Aragonesista.png|200px]]|
definició = Partit polític aragonès|
president = [[Bizén Fuster]]|
secretari general = -|
ideologia = [[Nacionalisme]] [[Aragó|aragonès]] i [[socialdemòcrata]]|
partit europeu = [[Aliança Lliure Europea]]|
fundació = [[29 de juny]] de [[1986]]|
publicació = |
parlament = 9 diputats a les [[Corts Aragoneses]]<br />1 diputat al [[Congrés dels Diputats]]|
seu = C/Conde de Aranda, 14-16 1r <br />50003 Saragossa|
web = [http://www.chunta.com/ www.chunta.com]|}}
'''Chunta Aragonesista''' (CHA) és un [[partit polític]] [[nacionalista]] d'[[esquerra política|esquerres]] [[Aragó|aragonès]].
 
== Història ==
Chunta Aragonesista es constituí el [[29 de juny]] de [[1986]] com a ''Unión Aragonesista''-''Chunta Aragonesista'', i es declara hereva de la tradició aragonesista de partits de principis de segle com [[Estado Aragonés]] i la pròpia [[Unión Aragonesista]].
 
El partit ha experimentat un espectacular ascens electoral, paral·lelament a l'ascens d'altres formacions germanes de l'Estat espanyol, com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Eusko Alkartasuna]] o [[Tierra Comunera|Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano]]. Els seus dos primers diputats en les Corts d'Aragó van ser [[Chesús Yuste]] i [[Chesús Bernal]]. Actualment té nou diputats a la càmera legislativa autonòmica; i sis regidors en l'Ajuntament de [[Saragossa]], que li van permetre ocupar, després de pactar amb el [[PSOE]], les regidories d'Urbanisme, Esports, Acció Social, Educació, Joventut i Infraestructures i Plans Integrals. Des de [[2000]], també té un diputat al [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]]: el professor, escriptor i cantautor [[José Antonio Labordeta]], la figura més coneguda de la CHA. En el [[2000]], va votar en contra de la investidura de [[José María Aznar]] com president; no obstant això, en [[2004]] va votar a favor de la investidura com president del govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]], després d'arribar a una sèrie de compromisos referits a inversions a Aragó i al rebuig al transvasament de l'Ebre.
 
El [[2005]] va fer campanya en contra de la ratificació en referèndum de la [[Constitució Europea]].