Catarisme: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Cathar cross.svg|thumb|right|[[Creu de Tolosa]]]]

El '''catarisme''' fou una confessió [[cristianisme|cristiana]] de tipus [[gnosticisme|gnòstica]] difosa, des del [[segle X]] fins al [[segle XIV|XIV]], amb fluxos i refluxos, per l'[[Àsia Menor]], els [[Balcans]], el nord d'[[Itàlia]], [[Occitània]], [[Renània]], [[Xampanya]] i [[Catalunya]]; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquesta corrent es coneixen com '''càtars''' o també '''albigesos'''. Sovint s'anomenaven a ells mateixos '''Bons homes''' o '''Bons cristians'''.

 

== Fonaments teològics ==

[[Fitxer:Cathars expelled.JPG|thumb|Càtars essent expulsats de [[Carcassona]].]]

 

Aquests esperits caiguts són les ànimes de les persones; a causa de la seva corrupció pel contacte amb el món material, quan moria el cos dins del qual estava empresonada, l'ànima no podia retornar al seu lloc d'origen –el Cel- i havia de reencarnar-se en un altre cos, trobant-se així tancada dins d'un cicle circular sense fi. Tanmateix, Déu, compadit de les seves criatures captives del Dimoni, va enviar a la Terra [[Jesucrist]], un àngel que, per la seva condició d'esperit pur, no va encarnar-se en cap cos, sinó que, per fer-se entenedor a les persones, va dotar-se d'aparença humana. La missió de Jesús entre els esperits caiguts fou l'ensenyança de la doctrina de rebuig a les coses materials, i de la pràctica del consolament o baptisme per imposició de mans; posant en pràctica els ensenyaments de Jesús, les ànimes pogueren començar a trencar el cicle de les reencarnacions i tornar al Cel; així doncs, segons els càtars, Crist va realitzar la Redempció per la seva prèdica i no pas, com creuen els [[Catolicisme|catòlics]], per la seva mort a la Creu, la qual, els càtars, o bé la neguen, o bé la matisen considerant la mort de Jesús només aparent; en conseqüència, com que no havia mort, Crist no ressucità ni, menys encara, ascendí al Cel en cos i ànima.

 

== Història ==

[[Fitxer:Katarer.jpg|thumb|right|250px|Principals centres càtars al Llenguadoc]]

Occitània no fou ni el bressol del catarisme ni l'única regió de la Cristiandat llatina on s'hi donà aquest tipus de creença; ara bé, només a la [[Gàl·lia]] meridional i a [[Llombardia]], hi arrelà l'Església càtara, dita també, per això, albigesa, la qual va poder estructurar-hi els bisbats de [[Tolosa]], [[Bisbat d'Albí|Albí]], [[Carcassona]], [[Agen]] i [[Llombardia]], esmentats a les actes del concili càtar celebrat el [[1167]], a [[Sant Fèlix de Caramany]], no gaire lluny de Tolosa, en presència de Niketas, bisbe càtar de [[Constantinoble]].

El [[1216]], a la cort de París, Simó de Montfort va retre homenatge al rei Felip II August de França com a duc de Narbona, comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Fou, tanmateix, un domini efímer. El [[1217]], esclatà al Llenguadoc una revolta dirigida per [[Ramon el Jove]] –el futur [[Ramon VII]] de Tolosa ([[1222]]-[[1249]])-, que culminà en la mort de Simó –el [[1218]]- i en el retorn a Tolosa de Ramon VI, pare de Ramon el Jove.

 

Semblava, doncs, que la derrota de Muret havia de ser només un fet episòdic, sense conseqüències en el desenvolupament històric d'Occitània. Ara bé, el [[1226]], el pontífex [[Honori III]] ([[1216]]-[[1227]]) dictà sentència d'excomunió contra Ramon VII; a més, es dirigí una nova croada, dirigida ara pel rei [[Lluís VIII]] de França ([[1223]]-[[1226]]), a favor del qual, Amalric, fill de Simó de Montfort, havia renunciat als seus dominis occitans.

 

Ramon VII va intentar contraure nous matrimonis per tal de tenir un descendent i evitar l'aplicació de la pau de Meaux, com féu, el [[1239]], negociant el seu casament amb Sança, filla de [[Ramon Berenguer V]] de Provença, enllaç que no va poder dur-se a terme per l'oposició de la Santa Seu. Així, no havent reeixit cap dels seus projectes matrimonials, quan va morir Ramon VII, el [[1249]], el comtat de Tolosa fou governat per [[Alfons de Poitiers]] ([[1249]]-[[1271]]), i, a la seva mort, sense descendència, el territori tolosà va integrar-se als dominis del rei Felip III de França.

 

 

== Pregaria càtara ==

'''PATER NOSTER'''

 

El Sant Senyor, el Just Senyor, Déu dels esperits bons. El que mai s'equivoca, mai menteix, mai està errat i mai dubta de què no morirem en el món del maligne, un déu estrany, que ni som d'aquest món, ni ell és del nostre.