Re major: diferència entre les revisions

{{editant}}

{{Escala|

}}

[[Fitxer:C_Major_scale_(up_and_down).svg|500px|center]]

 

 

Re major (abreviatura en la notació europea ReM i en la notació americana D) és la tonalitat que té l'escala major de Re, i conté les notes re, mi, fa sostingut, sol, la, si, do sostingut i re. La seva armadura conté 2 sostinguts.

La seva tonalitat relativa és si menor, i la tonalitat homònima és re menor.

Re major escala.png

 

La tonalitat de Re major és força adequada per a la música de violí a causa de l'estructura de l'instrument, que està afinat Sol Re La i Mi. Les cordes a l'aire ressonen per simpatia amb la corda Re, produint un so especialment brillant. No és llavors coincidència que molts compositors clàssics al llarg dels segles hagin escollit escriure els seus concerts per a violí en Re major, incloent-hi els de Mozart (n ° 2, 1775, n ° 4, 1775); Ludwig van Beethoven (1806) ; Paganini (n ° 1, 1817); Brahms (1878); Txaikovski (1878); Prokofiev (n ° 1, 1917); Stravinski (1931), i Korngold (1945).

 

Scriabin va considerar la tonalitat de Re major com el daurat en els colors, i, en una discussió amb Rimsky-Korsakov, va donar un exemple d'una de les seves òperes on un personatge canta en Re major sobre l'or. Per això és usada en sinestèsia per representar el color groc o daurat.