Línia Digital d'Abonat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: ml:ഡിജിറ്റൽ സബ്സ്ക്രൈബർ ലൈൻ |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
Normalment, la velocitat de baixada de DSL va dels 128 [[kbps]] als 24000 kbps (depenent, és clar, de la tecnologia DSL en concret utilitzada i el nivell de servei implementat). Pel que fa a la velocitat de pujada, aquesta és més baixa que la de pujada en el cas d'[[ADSL]] (''Asymmetric DSL'') i igual en el cas de [[SDSL]] (''Symmetric DSL'').
[[Fitxer:modemADSL.jpg|thumb|400px|right|Exemple de mòdem ADSL.]]▼
== Història ==
▲[[Fitxer:modemADSL.jpg|thumb|400px|right|Exemple de mòdem ADSL.]]
DSL va ser implementada originàriament com una part de l'especificació [[XDSI]] (''Xarxa Digital de Serveis Integrats'').
Linha 19 ⟶ 17:
DSL és el principal competidor amb els [[mòdem]]s de cable per proveir l'accés a [[Internet d'alta velocitat]] a moltes cases d'Europa i d'Amèrcica del Nord. L'últim estàndard ([[ADSL+2]]) pot entregar fins a 24 Mbps depenent de la distància a la que es troba del [[multiplexor]] [[DSLAM]].
== Evolució
El Servei Tradicional de Telefonia (POTS en anglès) connecta la residència de l'abonat (casa, petit local, ...) amb la central telefònica a través de cables de coure ([[parell trenat]]). Aquest servei es va crear, en un principi, amb la idea de permetre l'intercanvi d'informació d'àudio ([[veu]]) entre els telèfons dels diferents usuaris. Per fer això, el tipus de senyal utilitzat en la transmissió és el [[senyal analògic]]; de manera que s'agafa el senyal de veu i es transforma en un senyal elèctric (equivalent en volum (amplitut) i [[freqüència]]).
Linha 31 ⟶ 28:
Per un altre costat, també es pot separar el senyal digital, reservant doncs una part de l'[[ample de banda]] per la transmissió del senyal de veu. Així aconseguim que l'abonat pugui fer servir, al mateix temps, el telèfon i l'ordinador tots dos connectats a la mateixa línia.
== Característiques
Pel que fa a aquesta tecnologia, només l'equipament fet servir als extrems emissor i receptor (central telefònica i abonat) ha de ser nou. És a dir, no cal un equipament intermig afegit (amb la línia telefònica ja n'hi ha prou).
Linha 45 ⟶ 41:
Quan el mòdem DSL està connectat, comença un procediment d'arrencada que, normalment segueix els següents passos:
# El mòdem fa un ''"autotest"''.
# Després,
# A continuació, el [[mòdem]] intenta sincronitzar-se amb el [[multiplexor]] [[DSLAM]].
Actualment, els ''gateways DSL'' moderns utilitzen un altre procés d'inicialització semblant al dels ordinadors. Aquests sistemes no són concretament
== Equipament ==
Pel que fa a l'abonat, tenim el [[mòdem]] DSL que s'encarrega de transformar el [[senyal digital]] (dades) en un senyal de tensió que viatja a través de la línia telefònica. Normalment l'equip de l'abonat ve implementat amb funcionalitas d'alt nivell ([[enrutador|enrutament]], tallafocs, ...). En aquests casos els equips reben el nom d'''[[enrutador]] DSL'' o ''gateway DSL''. A més d'això, algunes tecnologies DSL requereixen la instal·lació de filtres pas baix per separar el senyal de veu del de dades.
Linha 57 ⟶ 52:
== Factors de comercialització ==
El gran èxit de DSL
▲El gran èxit de DSL (a nivell econòmic) es deu a què explotar la línia telefònica implica un [[cost]] molt menor que no pas instal·lar nou cablejat (el que implica una gran inversió). A part d'això, alguns dels factors que han contribuït a la popularització i extensió de la tecnologia DSL han estat:
* Fins a finals dels anys 90 el cost dels [[Processador Digital del Senyal|DSPs]] (sigles de ''Digital Signal Processor'') per a DSL era desorbitat. Gràcies als avançaments en la tecnologia [[VLSI]], els preus de l'equipament DSL ([[DSLAM]] i [[mòdem]] DSL) van baixar considerablement.
* La tecnologia DSL utilitza la línia telefònica existent. De manera que el cost associat és molt més baix que el que significa haver d'instal·lar el cable per a la fibra òptica.
* Les companyies telefòniques van ser pressionades per a moure's cap l'[[ADSL]] degut a la competició de les companyies de cable (les quals utilitzaven una tecnologia que aconseguia velocitas semblants a les de l'[[ADSL]]). La demanda d'altres serveis, com la compartició d'arxius i vídeos, també va contribuir a popularitzar l'us de la tecnologia [[ADSL]].
== Altres tecnologies DSL ==
Exemples de les tecnologies que formen part de la família ''xDSL'' són:
* [[High Data Rate Digital Subscriber Line]] ('''''HDSL''''').
Linha 93 ⟶ 69:
* [[Symmetric High-speed Digital Subscriber Line]] ('''''G.SHDSL'''''): Creat com la fusió entre DSL, SDSL i HDSL per generar un estàndar reconegut a tot el món.
* [[Powerline Digital Subscriber Line]] ('''''PDSL'''''): tecnologia que modula dades d'alta velocitat en una infraestructura de distribució elèctrica ja existent. A Catalunya es coneix sota el terme de tecnologia PLC.
== Enllaços externs ==
Linha 112 ⟶ 78:
* [http://www.dslforum.org Fòrum DSL.]
{{Accessos a Internet}}
{{ORDENA:Linia Digital D'Abonat}}
[[Categoria:Línia Digital d'Abonat| ]]
[[ar:خط المشترك الرقمي]]
|