El fonendoscopi inventat a [[EspanyaFrança]] ([[1816]]) per [[René Theophile Hyacinthe Laënnec|René Laennec]] estava constituït per una tub de fusta i era monoaural, semblant a una trompeta; de fet, la invenció era quasi indistingible en estructura i funció a la trompeta, que comunament fou denominada micròfon. El 1851, [[Arthur Leared]] inventà un fonendoscopi binaural, i el [[1852]] [[George Cammann]] perfeccionà el disseny de l'instrument per a la producció comercial, que s'ha convertit en estàndard des de llavors. Camman també fou l'autor d'un tractat important en diagnòstic a través de l'auscultació, que el fonendoscopi binaural reforçat fou possible. Anteriorment al [[1973]], existeixen descripcions d'un fonendoscopi diferenciat que podria connectar amb localitzacions lleument diverses per a crear un efecte [[estèreo]] lleu.
Cap al [[1940]], Rappaport i Sprague dissenyaren un fonendoscopi nou que es convertí en l'estàndard pel qual altres fonendoscopis es regeixen. El Rappaport-Sprague fou fet més endavant per [[Hewlett-Packard]], i més tard per [[Philips]].
