Balànsiya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
mCap resum de modificació
Línia 2:
[[Fitxer:murada_àrab_valència.jpg|thumb|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]], a [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]). És una de les poques restes del període musulmà de València]]
[[Fitxer:plat_àrab_València.jpg|thumb|Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la [[la Seu (barri de València)|Seu]])]]
'''BalansiyaBalànsiya''' fou el nom amb que fou coneguda l'actual ciutat de [[València]] en l'època àrab. La [[Ciutat de València]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Andalus]] entre el [[711]] i el [[716]]. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en què [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
 
== València durant l'[[Emirat de Còrdova|Emirat]] i el [[Califat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com '''BalansiyaBalànsiya''', però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el "''Medina al-Turab''", que vol dir ''ciutat del fang'' o ''ciutat de la pols'', per l'estat d'abandó en què es trobava.
 
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —primer [[emir]] de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir jardí, i que dóna origen al barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió vertaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
 
A l'època califal BalansiyaBalànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
 
== València durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas.gif|thumb|left|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc.]]
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de BalansiyaBalànsiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb una breu interregnum al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El vertader auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''BalansiyaBalànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd al-Aziz ibn Amir]] s'hi va edificar una nova muralla (s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en este moment.
 
A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Cid]], un mercenari de fortuna va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.