Diferència entre revisions de la pàgina «Servents de Maria»

cap resum d'edició
|fundat per=[[Set Sants Fundadors]]
|regla=''Regla de Sant Agustí''
|aprovat per=[[Benet XI]] (1259, aprovació provisional pel llegat papal)
|data d'aprovació=[[1304]]
|constitucions=1987
|primera fundació=
|primera fundació-data=
|fundacions destacades=Basilica della Santissima Annunziata (Florència, 1250, casa mare), San Clemente in Santa Maria dei Servi (Siena), Sant'Antonio abate (Pisa), Convento dell'Annunciata Rovato (Brescia), San Nicolás (Madrid), Istituto Storico dell'Ordine dei Servi di Maria (1959)
|fundacions a terres catalanes=València, Dènia
|persones destacades=Sant [[Filippo Benizi]], Pel·legrí Laziosi; Roberto Costaguti, Giovanni Angelo Montorsoli, Donato Arsenio Mascagni, Paolo Sarpi, Antonio Maria Pucci; Santa Giuliana Falconieri
La tradició vol que l'orde fos fundat cap a l'any [[1233]] a [[Florència]], però els primers documents són de [[1245]] i referits a una comunitat de penitents retirats a fer vida eremítica en comú al Monte Senario, prop de la ciutat, a l'actual lloc de Vaglia.
 
Per aquelles dates, un grup de set [[laic]]s de famílies nobles va abandonar les seves activitats i famílies per retirar-se a fer penitència i a viure en la pobresa i l'abstinència, com a [[eremita|eremites]]. Primer van anar al Cafaggio, on avui hi ha la basílica de la Santissima Annunziata, a Florència, i més tardatard al Monte Senario.
Aviat van reunir-s'hi més persones que volien seguir el seu exemple, formant una comunitat. Tot i la negativa inicial per fer-ho, el bisbe de Florència els va convèncer perquè formessin una comunitat religiosa amb una regla, creant així un nou [[orde religiós]]. IAixò passava, segons la tradició, cap al 1240.
 
De la primera comunitat de Montesenario van sorgir després els convents de [[Florència]] (1250), [[Siena]], [[Città di Castello]] i [[Borgo Sansepolcro]]. El 1259, el llegat pontifici va atorgar una aprovació provisional. El 1274, arran del Concili de Lió, va estar a punt de desaparèixer com a orde, però l'actuació de [[Filippo Benizi]], prior general, va evitar-ho i va fer que l'orde tingués més difusió que mai. La pacificació de la ciutat de [[Forlì]], contrària al papa [[Martí V]] ([[1282]]), per part de Benizi va contribuir al prestigi de l'orde i va fer que el rebel [[Pellegrino Laziosi]] es convertís i ingressés a l'orde servita, esdevenint amb el temps, el sant més notable de la família.
 
El 1304, el papa [[Benet XI]], [[dominic]], va decretar la butlla ''Dum levamus'', adreçada al prior general fra Andrea Balducci da Sansepolcro, on aprova la regla i les constitucions dels Servents de Maria. Llavors l'orde tenia 27 convents a Itàlia i quatre a Alemanya, tots amb uns 250 frares.
59.349

modificacions