Sanedrí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''Sanedrí''' (en [[hebreu]] סנהדרין del [[grec]] συνέδριον o ''synedrion'', és a dir "[[assemblea]] asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i [[jutge]]s de la llei jueva a qualsevol ciutat d'[[Israel]].
 
El '''Gran Sanedrí''' era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la [[Torah|Torà]], tant oral com escrita, fonamentalment a la ciutat de [[Jerusalem]]. Alhora representava al poble jueu davant les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat [[Nassí]], que en ocasions era el mateix [[Summe Sacerdot]], i la vicepresicèndiavicepresidència de l'''Ab beth Din'' o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies i mestres i doctors de la [[Torah|Llei]] que juntament amb els dos dirigents sumen els setanta-un membres que es reunien a diari a excepció de les [[celebracions jueves|festes jueves]] i el [[sàbat]].
 
== Orígens i etimologies ==
 
Segons la tradició jueva el nom de sanedrí, en comptes de venir del grec, podria ser una combinació de dos mots hebreus: [[Nanna|''sin'']], l'arrel del mot "Sinaí", la muntanya sagrada on [[Moisès]] rebé la Torà, i la segona, ''hadrin'', és a dir "glorificació", per expressar el paper de la glorificació divina per part de la cort suprema. TantmateixTanmateix se'ls ha anomenat de diferentes maneres, com "consell d'ancians" (''guerusia'') al segon llibre dels [[Macabeus]] (1, 10); "gran consell" (''concilium'') a la [[Vulgata]] i fins i tot el [[Talmud]] en parla a vegades com "tribunal dels [[asmoneus]] o macabeus", tot i que habitualment usa el terme de ''sanedrí''. Malgrat ser noms equivalents és el de sanedrí el més popular històricament ja que l'usen la [[Bíblia dels Setanta]], l'historiador jueu [[Flavi Josep]] i determinats escrits [[rabí]]nics del Talmud.
 
Aquesta mateixa tradició remunta a l'època de Moisès el naixement del Sanedrí quan [[Jehovà|Jahvè]] li ordenà que pugés al [[Mont Sinaí]] per rebre els preceptes de la Llei: ''Puja cap a mi, el Senyor, amb [[Aaron]], [[Abihú|Nadab]] i [[Abihú]], i setanta ancians d'Israel, i adoreu-me des de lluny'' ([[Èxode]] 24, 1). Poc després Moisès s'hi queixà per haver de carregar ell tot sol amb el pes del [[tribus d'Israel|poble d'Israel]], i Jahvè li diu: ''Reuneix-me setanta homes dels ancians d'Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta'ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l'esperit que tu tens.'' ([[Llibre dels Nombres|Nombres]] 11, 16-17).
Línia 18:
La cort asmonea, presidida per [[Alexandre Janeu]] el Rei de [[Judea]], ja estava fortament [[hel·lenitzada]] amb la presència de ministres, cortesans, buròcrates i un consell d'ancians que agafà el nom de Sanedrí. La composició i funcions d'aquest primer Sanedrí no estan gaire clares, però sembla que era o bé una assemblea de savis i sacerdots, o bé una institució política que tenia les atribucions pròpies d'un [[parlament]], ja que exercia el poder legislatiu, el judicial i l'executiu. Alhora exercia també de cort suprema envers els aspectes religiosos fixant la doctrina religiosa i el calendari [[Litúrgia|litúrgic]].
 
Amb l'arribada de l'[[imperi Romà]], Judea va quedar relegada a una [[província]] romana i el ''ius gladii'', és a dir la pena de mort, quedava reservada a la justícia romana, però el SandríSanedrí tenia les atribucions d'[[Excomunió|excomunicar]] <ref>Joan [http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+9%2C+22&id24=1&pos=0&set=15&l=ca]</ref> empresonar<ref>Fets dels Apòstols [http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+5%2C+17-18&id24=1&pos=0&set=15&l=ca]</ref> i [[flagelació|flagelar]].<ref>Fets dels Apòstols [http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+16%2C+22&id24=1&pos=0&set=15&l=ca]</ref> La pèrdua del dret a exercir la pena capital suposà un fort cop a les aspiracions d'independència de la nació jueva.
 
== El Sanedrí en el cristianisme ==
Línia 25:
:''[[Ananies]] era un [[saduceus|saduceu]] sense ànima. Va convocar astutament al Sanedrí en el moment propici. El procurador [[Porci Fest|Fest]] havia mort. El successor, [[Albí (procurador)|Albí]], encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutgés a [[Sant Jaume el Just|Jaume]], germà de [[Jesús]], qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats. Tots els savis i observants de les lleis de Jerusalem desaprovaren aquesta acció.'' ([[Flavi Josep#Antiguitats judaiques, (Ἰουδαϊκὴ ἀρχαιολογία)|Antiguitats judaiques]] XX, ix, 1).
 
La càmera sacerdotal del Sanedrí pertanyia majoritàriament a la facció dels saduceus, que eren membres de l'aristocràcia sacerdotal, mentre que els doctors i mestres de la Llei eren [[fariseus]]. A l'època de Jesús els procuradors romans nombraven i destituiendestituïen als Summes Sacerdots tal com podem comprovar a les Antiguitats judaiques (XVIII, ii, 2), al Talmud i als [[evangelis]] que parlen de ''grans sacerdots'' en plural, car realment se n'havien destituitdestituït a molts i al ser un càrrec vitalici, el títol i la representació com a membres de ple dret al Sanedrí era de per vida. Aquesta situació d'ingerència romana en els costums jueus creà una corrupció en l'elecció arbitrària del president del Sanedrí i fou objecte de comerç.<ref>A l'[[Evangeli de Joan]] en el relat de la detenció de Jesús i la seva compareixença al Sanedrí diu: ''van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d''''aquell any'''''. Queda palesa aquesta arbitrarietat en l'elecció del summe sacerdot que donà força inestabilitat al Sanedrí. El nomenaments i deposicions són freqüents i es deuen a conveniències i afectes polítics. Flavi Josep fa una relació dels summes sacerdots a les seves ''Antiguitats''. Ananies fou destituit per Albí a l'any 63, després de només tres mesos de pontificat. [[Valeri Grat]], el predecessor de Ponç Pilat en poc més de deu anys a Judea va deposar Annàs (7-15) i el va substituir per Ismael ben Fabi (15-16), després va nomenar Eleazar ben Annàs (16-17), després Simó ben Camit (17-18) i finalment Caifàs (18-36).</ref>
 
Segons els evangelis un cop Jesús és apresatpres pels soldats romans és conduït ''a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables'' (Mateu 26, 57). El Sanedrí en aquesta ocasió no es va reunir al Temple de Jerusalem, com era el costum, sinó a casa del Summe Sacerdot d'aquell moment on després de preguntar-li si és el [[messies]], Jesús contesta:
:''Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel'' (Marc 14, 62)
 
Després l'apresenel prenen acusat de [[blasfèmia]] i és condemnat a morir [[lapidació|lapidat]] però quan el porten davant de [[Ponç Pilat]], el governador romà de Judea, finalment el condemnà a morir crucificat per [[sedició]] perquè: ''prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.'' ([[Sant Lluc|Lluc]] 23, 2)
 
== Referències ==