Òrgan col·legiat: diferència entre les revisions

Un òrgan col·legiat és aquell òrgan administratiu de caràcter plurititular, que es crea formalment i està integrat per 3 o més persones, als quals se'ls atribueix funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, control i que actuïn integrats en l'[[administració pública]]. <ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l6-1997.html Ley 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado.]</ref> Un exemple seria el [[Govern de la Generalitat de Catalunya]] que és l'òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives que és format per tots els consellers i coordinat pel president. Les seves funcions primordials són: dur a terme el programa de govern i regir les activitats de l'Administració de la Generalitat. <ref>[http://www.gencat.cat/generalitat/cat/govern/index.htm El govern de la Generalitat de Catalunya]</ref> El funcionament i la composició dels òrgans col·legiats ve determinat per la Llei 30/[[1992]] de [[26 de novembre]] [[Llei de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú|de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú]] en els articles que van del 23 al 27. <ref name="www20">[http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Jurat%20dExpropiacio%20de%20Catalunya/Documents/Arxius/Llei30_1992.pdf Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú]</ref> De totes maneres cal aclarir, que la disposició addicional primera de la llei 30/1992 especifica que les disposicions d’aquesta llei no són aplicables al ple ni, si s’escau, a la comissió de govern de les entitats locals, als òrgans col·legiats del Govern de la nació ni als òrgans de govern de les comunitats autònomes, pel que el govern de la Generalitat és un òrgan col·legiat la normativa de la qual no és aplicable a partir de la llei 30/1992.

A nivell català, i segons especifica la llei 136/1989, el president d'un òrgan col·legiat es nomenat pel mateix òrgan per majoria absoluta dels seus membres, en primera votació, o per majoria simple en segona votació, les quals poden tenir lloc dins la mateixa sessió<ref name="www2001">[http://www20.gencat.cat/docs/CJA/Continguts/La_Institucio/Normativa_reguladora/1_4_3_1_Llei131989.pdf LLEI 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya]</ref>. Igualment, el president de cada òrgan col·legiat té determinades les següents funcions que venen regulades per la llei [[30/1992]]<ref>[http:// name="www20.gencat.cat"/docs/governacio/Jurat%20dExpropiacio%20de%20Catalunya/Documents/Arxius/Llei30_1992.pdf Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú]</ref>:

A nivell català, i segons especifica la llei 136/1989, el secretari d'un òrgan col·legiat es nomenat pel mateix òrgan per majoria absoluta dels seus membres, en primera votació, o per majoria simple en segona votació, les quals poden tenir lloc dins la mateixa sessió<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/CJA/Continguts/La_Institucio/Normativa_reguladora/1_4_3_1_Llei131989.pdf LLEI 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya]<name="www2001"/ref>.Segons especifica la llei 30/1992, el càrrec de secretari pot ser ocupat per un membre del mateix òrgan o una persona al servei de l'administració pública corresponent. La seva substitució depén del que disposin les normes específiques de l'òrgan. Les funcions de la secretaria són les següents: