Trienni Liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Desfets els canvis en la revisió 3606910 de 81.34.35.152 reverteixo vandalisme |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Fernando VII jura la constitucion.png|thumb|250px|right|Document on consta el jurament a la [[Constitució espanyola de 1812]] per part de [[Ferran VII d'Espanya]].]]
El '''Trienni Liberal''' ([[1820]]-[[1823]]) va ésser un [[període]] [[liberalisme|liberal]] del regnat de [[Ferran VII]], que es va iniciar amb el pronunciament de [[Rafael de Riego|Riego]] ([[1820]]) a [[Las Cabezas de San Juan]] i en el qual es va reimplantar la [[Constitució espanyola de 1812]].
Després d'un reduït èxit inicial, Riego va proclamar immediatament la restauració de la Constitució de Cadis (1812, La Pepa) i el restabliment de les autoritats constitucionals. El petit suport al cop militar va anar augmentant amb el temps i va perllongar l'aixecament fins al 10 de març. En aquesta data es va publicar un manifest de Ferran VII acatant la Constitució de Cadis què, dos dies abans, el 8 de març, havia jurat a [[Madrid]], i que establia la [[monarquia parlamentària]], com a forma de govern al país.
No obstant això, el país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política causada per la desafecció del monarca al règim constitucional i pels conflictes polítics segregats per la rivalitat entre liberals dotzeanyistes, més moderats, i vintens, més exaltats i partidaris d'una major obertura de les llibertats i reformes socials.
Al [[1823]], la [[Santa Aliança]] ( formada per [[Prússia]], [[Àustria]] i [[Rússia]]) decideix al [[Congrés de Verona]] ([[22 d'octubre]] de [[1822]]) acudir en ajuda del monarca. Fruit d'aquesta ajuda és l'enviament dels «[[Cent Mil Fills de Sant Lluís]]» —95.000 homes de l'[[exèrcit]] [[francès]], sota el comandament de [[Lluis Antoni de Borbó]], duc d'Angulema— el mes d'abril de 1823. Després de travessar els [[Pirineus]], els cent mil es van passejar per [[Espanya]] i van acabar amb l'aventura liberal, van determinar probablement el futur de tota la història d'Espanya i van sembrar les bases per a l'etapa més negra del regnat de Ferran VII, l'anomenada Dècada Ominosa (1823–1833) on el monarca va restaurar l'[[absolutisme]] més repressiu que va asfixiar tota aspiració liberal de l'Espanya del XIX..<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col•lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 44.</ref> Gairebé tota la intel•lectualitat del país va haver d'exiliar-se —els anomenats «emigrats»— a [[Londres]] principalment, agrupant-se al barri de Somerstown i subsistint amb el baix subsidi anglès que concedia a alguns per haver lluitat contra [[Napoleó]] durant la [[Guerra del francès|Guerra d'Independència]]. Els que es van quedar van haver de sofrir un procés de depuració o van ser ajusticiats o marginats. En el cas de [[Rafael de Riego]], aquest va morir penjat el [[7 de novembre]] de 1823 a la plaça del Trigo de Madrid.
| |||