Sebastián Herrera Barnuevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: es:Sebastián Herrera Barnuevo |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:
== Biografia ==
Nascut a [[Madrid]], va rebre els primers ensenyaments del seu pare l'escultor [[Antonio de Herrera Barnuevo|Antonio de Herrera]], en el taller del qual va rebre les seves primeres. Va entrar al taller de [[Alonso Cano]] als 19 anys, sent l'artista granadí la seva referència artística.
Sota la tutela del seu mestre va realitzar els seus primers treballs, com els esbossos i decoracions per a l'entrada a la capital de [[Marianna d'Àustria]] a [[1649]], on ja apareixen els seus grans dots de dibuixant i pintor. A partir d'aquest moment, treballarà pel seu compte i s'anirà introduint en el món de l'arquitectura amb treballs com el retaule de la capella del Crist de la [[Església de Sant Genís d'Arle (Madrid)|església parroquial de Sant Genís]] ([[1657]]), al mateix temps que col·labora en la construcció de la capella de Sant Isidre a la [[Església de
El seu mestratge anirà creixent i amb ella el nombre d'encàrrecs, com el nou disseny barroc dels jardins i fonts del [[Palau Reial d'Aranjuez|Real Sitio de Aranjuez]] ([[1660]]), el que li valdrà el seu nomenament d'Ajuda de Furrer de la Casa Reial, i més important encara, de [[Majordom Major de les Obres Reials]] a la mort de [[Josep de Vila-real]] a [[1662]]. Acabat d'estrenar el seu càrrec va realitzar el vuitavat de la capella del [[Basílica de Nostra Senyora d'Atocha|convent de la Mare de Déu d'Atocha]] i el seu retaule major. La seva creixent ocupació en la construcció no va ser impediment per seguir realitzant monuments, pintures i decoracions, com el [[túmul]] funerari per honorar la mort de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] a [[1665]].
A [[1667]] va obtenir el nomenament de pintor de Cambra del rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], després de la mort de [[Joan Baptista Martínez del Mazo]], gràcies als seus excel
Abans de la seva mort el [[1671]] és nomenat conserge de [[El Escorial]], el que indica la importància de la seva carrera cortesana, igual que havia fet [[Velázquez]].
Finalment, en el mateix 1671, pocs mesos abans de morir, se
Són poques les obres que ens han arribat de mà d'aquest artista multidisciplinar, ja que la majoria es van perdre en saquejos, incendis, guerres i desamortitzacions. Es conserven diversos retaules dissenyats per ell en la [[església del Carme Calçat de Madrid]] i una de les seves millors pintures, '' La Sagrada Família '', a la [[colegiata de Sant Isidre]] de la mateixa ciutat.
Línia 26:
[[Categoria: Arquitectes]]
[[Categoria: Pintors]]
[[en:Sebastián Herrera Barnuevo]]
| |||